L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat ''[[Pacte d'Oostende|''pacte d'Oostende]]'']], tractat amb el qual pretenien acabar amb la dinastia borbònica, així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inicià la coneguda ''Revolució de 1868'', també dita ''La Gloriosa''. A part de ser un aixecament militar liderat per [[Joan Prim]] i [[Francisco Serrano Domínguez|Francisco Serrano]], cal tenir present el suport de la població, car en molts pobles la ciutadania ocupà els carrers amb el crit de "Morin els Borbons!". Havent triomfat l'aixecament i després de la redacció de la [[Constitució de 1869]], la constitució més liberal del s. XIX, de seguida sorgí el problema d'en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, [[Amadeu de Savoia]], membre de la família reial italiana que havia dut a terme la reunificació del seu estat, fou elegit com a nou monarca constitucional -és a dir, rei que regna, però que no governa-, l'any 1871. No obstant això, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les revoltes populars decebudes, a més de la [[tercera guerra carlina|Tercera Guerra carlina]], que havia estat detonada per la seva elecció com a rei en lloc del pretendent carlí.
