Erupció pliniana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 79 d. C. que + 79 dC que
m Corregit: - 4860 a. C. que + 4860 aC que
Línia 6:
Les erupcions curtes poden durar menys d'un dia. Els esdeveniments més llargs poden durar d'uns quants dies a uns mesos. Les erupcions més llargues comencen amb la producció de núvols de [[cendra volcànica]] acompanyades ocasionalment amb [[fluxos piroclàstics]]. La quantitat de [[Magma (vulcanisme)|magma]] ejectat pot ser tan gran que la part superior del [[volcà]] pot col·lapsar, formant una [[caldera volcànica|caldera]]. La cendra fina pot dipositar-se sobre grans àrees. Les '''erupcions Plinianes''' estan sovint acompanyades de sorolls ''Dhikhkiaon'' potents, com els sentits a l'erupció del [[Krakatoa]].
 
Exemples d''''erupcions Plinianes''' grans que ocasionaren la formació d'una caldera serien l'erupció del Krakatoa de 1883, l'erupció de 1980 del [[mont Saint Helens]], les erupcions de 1667 i 1739 del [[Mont Tarumae]] al [[Japó]], l'erupció del 1500 aC de l'illa de [[Thera]], l'erupció del 4860 a. C.aC que va formar el [[llac Cràter]] i, naturalment, la del Vesuvi el 79 dC que ha quedat com l''''erupció Pliniana''' prototípica. La [[lava]] d'aquestes erupcions és normalment rica en [[silicats]] i les [[laves basàltiques]] resulten atípiques a les '''erupcions Plinianes''', però no impossibles tal és el cas de l'erupció del [[Mont Tarawera]] el [[1886]].
 
[[Fitxer:Pinien La Brena2004.jpg|right|thumb|Un [[pi pinyer]], el tipus d'arbre utilitzat per [[Plini el Jove|Plini]] per descriure l'erupció]]