|
Un primer interès científic per les plantes, o més aviat filosòfic, es troba en l'obra del grec [[Empèdocles d'Agrigent]] (490-430 aC), el representant més conegut de l'[[escola pitagòrica]]. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que l'hi impedeix, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empédocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i creixés pel seu compte. Actualment s'expressa la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.{{Ref_label|C|c|none}}<ref name="BOL"/>
[[Teofrast]] (372-287 a. C.aC) va ser deixeble d'Aristòtil i va heretar d'ell la direcció del [[Liceu]], a més de la seva biblioteca. Teofrast va llegar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la botànica com a ciència: ''[[De historia plantarum]]'' (-Sobre la història de les plantes-) i ''[[De causis plantarum]]'' (-Sobre les causes de les plantes-). L'obra de Teofrast és la més important sobre el tema de tota l'[[Edat Antiga|antiguitat]] i l'[[edat mitjana]].<ref name="HoB">{{ref-web|url=http://science.jrank.org/pages/996/botany.html Botany|títol= History of botany|consulta=10 de juliol de 2009|autor=Richman, V.|obra= Science Encyclopedia vol. 1|llengua= anglès}}</ref> En la primera d'elles, composta per 17 monografies, es van descriure 480 [[espècies]], molts dels noms dels quals (tals com ''[[Crataegus]], [[Daucus]], [[Asparagus]], [[Narcissus]]'', entre uns altres) es conserven en l'actualitat. Teofrast va establir una classificació de les plantes en [[arbre]]és, [[arbust]]s, subarbusts i [[herba|herbess]] que, encara que molt artificial, va tenir gran difusió, i la que es considera com la primera [[sistema artificial de classificació|classificació artificial]]. En aquesta obra es diferencien fins i tot dins de les herbes les [[planta anual|plantes anuals]], [[Planta biennal |biennals]] i [[planta perenne|perennes]]. En ''De causis plantarum'', Teofrast va delinear els conceptes d'hipogínia, perigínia i epigínia, és a dir, la idea que les [[flor]]és es poden classificar d'acord amb la posició relativa de l'[[ovari (botànica)|ovari]] respecte de les altres peces florals. A més, va esbossar les diferències entre les plantes [[monocotiledònies]] i [[dicotiledònies]] i va incloure una llista descriptiva de [[planta medicinal|plantes medicinals]]. Teofrast va reconèixer, a més, diferències entre diferents teixits vegetals i va desenvolupar idees bàsiques sobre diversos tipus de [[reproducció asexual]] i [[reproducció sexual|sexual]], conceptes que desgraciadament no va tenir en compte en la seva classificació.<ref name="HIPANT"/>
Els romans van abordar tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Exemple d'aquest caràcter pràctic és l'enciclopèdia de [[Plini el Vell]] (23-79), ''[[Naturalis Historiæ]]'' (-Història natural-), obra voluminosa de la qual es coneixen 37 llibres, estant els volums 12 al 27 dedicats a les plantes. És un ampli compendi de fets i fantasies sobre els éssers vius en el qual, de vegades, es confon el real amb el fictici.<ref name="HIPANT"/>
|
