Història de l'antic Israel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 1650a. C. el + 1650aC el
m Corregit: - segle IX a. C., + segle IX aC,
Línia 180:
Segons el relat bíblic, que no es pot comprovar per fonts exteriors, va haver-hi 19 reis a Israel. Políticament va ser menys estable que Judà, mantenint una adreça carismàtica per mèrits, i la competència entre les famílies predominants sembla dependre molt més d'acords (de rerefons comercial) amb poders exteriors, com a [[Tir]], [[Aram (desambiguació)|Aram]] o [[Assíria]] que en la seva pròpia autoritat. Aquesta necessitat d'aplacar a veïns importants va començar ja en el regnat de Jeroboam, quan, malgrat les fortaleses de Tirzah, [[Siquem]], i Penuel, Israel va ser envaït pel [[faraó]] [[Sheshonq I]] de la [[Dinastia XXII d'Egipte|dinastia XXII]].<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.jafi.org.il/agenda/spanish/index4-1-16.asp#7 Nuevas evidencias arqueológicas]</ref>
 
El regne d'Israel sembla haver estat més poderós en la segona meitat del [[Seglesegle IX aC|segle IX]] a. C., quan [[Omrí]] (885-874 aC) va fundar una nova dinastia amb capital en Samaria, ciutat millor protegida, amb l'ajuda de la ciutat [[fenícia]] de Tir, reforçant aquesta aliança en casar al seu fill i successor, [[Acab]] (874-853 aC), amb la filla del governant de Tir Etbaal (anomenada Jezabel), i a la seva filla Atalía amb el fill del rei [[Josafat]] de Judà, el futur rei Joram. Acab va formalitzar múltiples aliances entre els petits regnes i va contribuir amb 2.000 carros i 10.000 soldats a la coalició que va derrotar a [[Salmanassar III|Salmanasar III]] en Qarqar (853 aC).
 
El text bíblic narra que estaven imitant "el materialisme d'Assíria i nacions veïnes" (2ª Reis 17:13-16). I Déu transmetia: "ai d'ells quan jo arribi a abandonar-los!" (Oixea 9:12; vegeu Dt 28:36). Van ser advertits: "Sobre les seves riqueses creixerà la ortiga" (Oseas 9:6; Miqueas 2:3); "Faré que sigueu deportats…" i "l'assiri serà el seu rei" (Is 7:17-8:4; Amós 5:27; 6:14; Us 11:5).