Història de Malta: diferència entre les revisions

L'arribada de l'home a [[Mediterrani]] central va ser relativament tardana en comparació amb altres zones de l'entorn. Sembla que [[Illa de Malta|Malta]] no va ser ocupada fins al [[Neolític]] ([[5200 aC]]). L'ocupació va provenir dels desplaçaments de la veïna [[Sicília]]. Durant aquest període s'importava [[lava]] i pedres des de la costa siciliana i s'exportaven [[tèxtil]]s manufacturats. Els més antics signes d'enterrament van ser trobats en Skorba. Durant la que seria l'[[Edat del Coure]] a [[Sicília]], a Malta va florir l'Edat o '''Era dels Temples''', (4000 aC - 2500 aC) en honor a les grans construccions megalítiques que es van dur a terme. Aquesta civilització autòctona va conèixer pels seus intercanvis amb Sicília els metalls però no els va usar, i dugué a terme un gran desenvolupament en la tècnica d'elaboració d'útils amb la pedra. A l'[[Edat del Bronze]] les aldees per primera vegada van començar a ser protegides amb palissades singulars. L'arribada del [[coure]] i el [[bronze]] van permetre una expansió dels cultius i un augment de la població. Del 1500 aC a 725 a. C.aC la població abandona els petits llogarets per instal·lar-se sobre els turons i els fortifica. Els contactes amb l'exterior augmenten amb [[Antiga Grècia|grecs]], [[Micenes|micènics]] i altres pobles de l'est.