Revisió del 21:17, 7 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: - 245 a. C., + 245 aC, ← Edició anterior		Revisió del 21:17, 7 maig 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: - 246 a. C., + 246 aC, Edició següent →
Línia 105: El sàtrapa selèucida de [[Pàrtia]], Andràgores, va ser el primer a proclamar la seva independència, en paral·lel a la secessió del seu veí bactrià. No obstant això, poc després, un cap tribal part anomenat Arsaces es va fer amb el territori part al voltant del 238 aC per formar la dinastia arsàcida, el punt de partida del que seria el poderós [[Imperi Part]]. En el moment que el fill d'Antíoc II, Seleuc II Calínic, va arribar al tron al voltant del 246 ~~a. C.~~aC, els selèucides van semblar entrar en una veritable decadència. [[Seleuc II]] aviat va ser dramàticament derrotat a la Tercera Guerra Síria contra [[Ptolemeu III]] i després va haver de lluitar una guerra civil contra el seu propi germà, Antíoc Hierax. Prenent avantatge d'aquestes dificultats, Bactriana i Pàrtia es van separar de l'Imperi. També a [[Àsia Menor]] la dinastia selèucida va perdre el control, els gals es van establir plenament a la Galàcia, i van sorgir regnes semi-independents i semi-helenitzats a la Bitínia, al Pont i a la Capadòcia, i a la ciutat de [[Pèrgam]], a l'oest, va reafirmar la seva independència sota la dinastia atàlida. === Ressorgiment ===

Imperi Selèucida: diferència entre les revisions