Imperi Selèucida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 143 a. C., + 143 aC, |
m Corregit: - 205 a. C., + 205 aC, |
||
Línia 112:
Un renaixement començaria quan el fill petit de '''Seleuc II''', [[Antíoc III el Gran]], va pujar al tron el 223 aC. Encara que inicialment va ser vençut a la Quarta Guerra Síria contra [[Egipte]], que va portar a la vergonyosa derrota a la batalla de Ràfia (217 aC), Antíoc resultaria ser el millor governant selèucida després del mateix Seleuc. Després de la derrota de Ràfia, va passar els propers deu anys a la seva pròpia Anàbasis per la part oriental dels seus dominis, restaurant vassalls rebels com [[Pàrtia]] i Bactriana a almenys a una obediència nominal, i fins i tot emulant a Alexandre amb una expedició a l'Índia, on es va reunir amb el rei Sofagasè.
Quan va tornar a l'oest al 205
Antíoc i Filip V de Macedònia van signar llavors un pacte en dividir les possessions ptolemàiques fora d'Egipte, i a la Cinquena Guerra Síria els selèucides van expulsar [[Ptolemeu V]] de Celesíria. La batalla de Pani (198 aC) va significar la transferència definitiva de la regió dels Ptolomeus als selèucides. Antíoc semblava ser el restaurador de la glòria del Regne Selèucida.
| |||