Pachacamac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - (200 a. C. - 200 d. C.) + (200 aC - 200 dC)
m Corregit: - (1800 a. C. - 200 a. C.) + (1800 aC - 200 aC)
Línia 27:
La paraula Pachacamac significa "ànima de la terra, el que anima el món". Els antics peruans creien que un sol moviment del seu cap ocasionaria terratrèmols. No se li podia mirar directament als ulls, i fins i tot els seus sacerdots ingressaven al recinte d'esquena. El culte a Pachacamac era el centre de tota religió costeña.
 
El santuari està situat a la vall de Lurín, Districte de Pachacamac, el qual constitueix el marc territorial del seu emplaçament i en els marges es van assentar, des de fa tres mil anys, una sèrie de pobles aprofitant les seves aigües. Les primeres ocupacions daten del període Arcaic (5000 aC); després, en el període Formatiu (1800 a. C.aC - 200 a. C.aC) destaquen Mina Perduda, Cardal i Manchay; al Formatiu Tardà (200 aC - 200 dC) es distingeixen diversos estils locals com ara Tablada de Lurín i Vila El Salvador.
 
A partir de les dades arqueològiques proporcionades per les investigacions, sabem que l'ocupació del Santuari Arqueològic de Pachacamac es va iniciar al Formatiu Tardà, ja que en les pampes situades enfront de la zona monumental es troba un cementiri corresponent a pobladors que probablement vivien dedicats a la pesca, l'agricultura ia l'explotació de les llomes. La seva ceràmica, anomenada estil El Panell, inclou ampolles escultòriques en forma d'aus i felins. Aquests antics pobladors van destacar també en la confecció d'artefactes de coure.