Ploma d'aigua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 104 d. C.) + 104 dC)
m Corregit: - 97 d. C. i + 97 dC i
Línia 8:
 
==Història==
La ploma d’aigua sembla que tindria el seu origen en època romana. Hi ha un petit tractat, escrit per Sext Juli Frontí (c. 35 – 104 dC) durant els regnats dels emperadors Nerva i Trajà, que ens explica com es distribuïa l’aigua, que aportaven diversos [[aqüeductes]], a la ciutat de Roma. Aquest personatge va ser anomenat “curator aquarum” l’any 97 d. C.dC i fruit del seu treball escrigué “Aequeductibus Urbis Romae” on descriu els nou aqüeductes que portaven l’aigua a la ciutat, la quantitat que aportava cada un i com aquesta era distribuïda a les fonts, serveis públics, camps i particulars. També ens hi descriu les diverses canonades amb els diàmetres corresponents i el cabal d’aigua que dóna cada tub. Així mateix ens hi descriu la “quinària” que és la ploma romana. Aquesta, Ròmul Gavarró, ens la fa equivalent a 40.600 litres al dia.<ref name="Frontí">Frontí 2000, p. 15</ref>
 
Durant les èpoques medieval i moderna cada ciutat, o comarca, adoptà una mesura de ploma diferent. Encara que, segons ens diu Ròmul Gavarró en el pròleg de la traducció del llibre de Frontí, algunes d’aquestes plomes podrien derivar de la ploma romana. La varietat de les diferents plomes catalanes ha induït molts cops a la confusió en fer les equivalències al sistema mètric actual i encara més si tenim en compte que moltes vegades en la documentació antiga no se’ns especifica de quina ploma s’està parlant.<ref>Lloveras 1989, p. 71</ref>