Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 66 a.C. va + 66 aC va
m Corregit: - 62 a.C.i + 62 aCi
Línia 11:
Madrid: CSIC, 1956, p. 95.</ref> 
 
Publi Sul·la i Autroni van rebre el suport dels ''[[Partit Popular (antiga Roma)|populares]]'' en la seva candidatura, cosa que no va agradar als ''[[Optimat|optimates]]'' i van ser aquests qui van acusar-los de ''ambitus'' i posteriorment destituir-los. La resposta dels ''populares'' va ser, segons diu [[Suetoni]], una conspiració de [[Juli Cèsar]], [[Marc Licini Cras Dives I|Marc Crassus]], Publi Sul·la i [[Luci Autroni Pet|Luci Autroni]] a principis de l’any 65 aC. Aquests pretenien apoderar-se del senat i assassinar els nous [[Cònsol romà|cònsols]] [[Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)|Luci Cota]] i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci Torquat]], entre d’altres. Així, Juli Cèsar seria proclamat ''[[Mestre de cavalleria|magisteri equitum]]'' i Crassus seria ''[[Dictador romà|dictator]]'', de tal manera que els seria fàcil restituir el consolat a Sul·la i a Autroni. Aquesta conspiració es va conèixer com la “primera conjuració de Catilina”. Tot i això, no queda molt clar el grau de participació de Sul·la: segurament el seu paper hauria estat secundari i servint a Cèsar i Crassus. Pel que fa a la conjuració de l’any 63 aC, Sul·la hi podria haver participat, però també s’ha de dir que les dades entorn del fet no estan ben esclarides. Tot i així, Sul·la va haver de sotmetre’s a un procés judicial l’any 62 a.C.aC i demostrar que no havia participat. A aquest procés concerneix el discurs ''Pro Sulla''.<ref>Ciceró. ''Discursos XII''.
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1989. p. 11.</ref>