Benefici econòmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - dels bens a + dels béns a
m Corregit: - També es de + També és de
Línia 14:
El benefici econòmic no apareix a la [[competència perfecta]] a l'equilibrio de llarg termini; si aparegués, hi hauria un incentiu a què entrin empreses noves al sector econòmic, recolzat per una absència de [[barreres a l'entrada]] fins que ni hi hagués un benefici econòmic.<ref name="lipsey" /> A mesura que empreses noves entren al sector econòmic, incrementen l'oferta del producte disponible al mercat, i aquestes empreses noves es veuen forçades a fiar un preu més baix per convèncer els consumidors a comprar l'oferta addicional que aquestes noves empreses estan oferint, atès que totes les empreses competeixen pels consumidors (Vegeu la [[Monopoli|discussió sobre la persistència]] dels beneficis del monopoli).<ref name="Essentials">Chiller, 1991.</ref><ref name="MicroTheory">Mansfield, 1979.</ref><ref name="IntermediateMicro">LeRoy Miller, 1982.</ref><ref name="IndustrialOrg">Tirole, 1988.</ref> Les empreses establertes dins d'un sector econòmic s'enfronten a la pèrdua dels seus clients a favor de les empreses que entren al sector econòmic, i es veuen així forçades a abaixar els seus preus per igualar els preus més baixos fixats per les empreses noves. Entraran noves empreses fins que que preu del producte s'abaixi fins al punt que s'igualen al cost mitjà de producció, i tot el benefici econòmic desapareix.<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" /> Quan passa això, els agents econòmics fora del sector econòmic no troben cap avantatge de crear noves empreses per entrar al sector econòmic, l'oferta del producte deixa de créixer, i el preu carregat al producte s'estabilitza, al voltant d'un [[Equilibri econòmic|equilibri]].<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" /><ref name="IntermediateMicro" />
 
També esés de manera semblant veritat aquest principi per al equilibri de llarg termini de sectors econòmic [[competència monopolística|monopolísticament competitius]], i més en general, qualsevol mercat que sigui [[mercats disputats|disputat]]. Normalment una empresa que introdueix un producte diferenciat pot assegurar inicialment un poder de mercat temporari durant un ''breu període''. Durant aquesta etapa, el preu que el consumidor ha de pagar pel producte és alt, i la demanda i disponibilitat del producte al mercat es veuran limitades. Al llarg termini, però, quan la rendibilitat del producte estigui ben establerta, i tenint en compte que hi ha poques [[barrera a l'entrada|barreres a l'entrada]],<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" /><ref name="IntermediateMicro" /> el nombre d'empreses que produeix aquest producte s'incrementarà fins que l'oferta disponible del producte esdevé eventualment relativament elevada, i el preu del producte s'abaixa fins al nivell on és igual al cost. Quan això passa finalment, tot el benefici de monopoli associat amb la producció i la venda del producte desapareix, i el monopoli inicial es converteix en una indústria competitiva.<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" /><ref name="IntermediateMicro" /> En el cas de mercats disputats, el cicle s'acaba freqüentment amb la partida del entrants «pega i marxa» al mercat, fent que la indústria torni al seu estat previ, simplement amb un preu més baix i cap benefici econòmica per a les empreses establertes.
 
Pot haver-hi benefici, no obstant, a mercats competitius i disputats en el curt termini, ja que les empreses es reposicionen per prendre una posició de mercat. Un cop es té en compte el risc, un benefici econòmic durador a un mercat competitiu es veu en conseqüència com el resultat d'una retallada constant de costos i de millores dels resultats en avantatge amb els competidors al sector econòmic, permetent que els costos estiguin per sota del preu fixat pel mercat.