Al-Àixraf ibn al-Àdil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: èxit per el poc suport i manca > èxit pel poc suport i la manca |
|||
Línia 1:
'''Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fath Mussa Mudhàffar-ad-Din ibn al-Àdil''', també conegut com a '''Al-Àixraf I''' o '''Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din''' o '''Al-Àixraf ibn al-Àdil''' (mort [[27 d'agost]] de [[1237]]), fou emir [[aiúbida]] de [[Damasc]].
Era fill del sultà [[al-Adil I]] i el seu pare el va nomenar com a governar de la [[Al-Jazira |Djazira]] amb seu a [[Harran]] el [[1201]] incloent també [[Akhlat]]. Va governar a la Djazira i Diyar Bakr fins al [[1227]]. El juny de [[1218]] la cinquena croada va desembarcar a [[Egipte]] i al-Ashraf va fer un atac de diversió contra el [[comtat de Trípoli]] però els croats van poder ocupar la Torre de la Cadena a [[Damietta]],
El [[1222]] al-Ashraf va anar al Caire i es va aliar al seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] contra un altre germà, [[al-Muazzam ibn al-Adil]] de Damasc; aquest va haver de cedir enfront d'al-Ashraf i al-Kamil dues vegades, la primera en la successió d'[[Hamat]] quan mort (1221/122) [[al-Mansur I Muhammad ibn Taki al-Din Umar]] (1191-1221/22) van esclatar lluites per la successió i al-Muazzam es va voler apoderar del principat, però fou obligat a renunciar. També al-Muazzam reclamava Akhlat, que fou reconeguda a al-Ashraf. El [[1225]] al-Muazzam de Damasc es va aliar al [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]] i llavors, davant l'amenaça dels khwarizms a la Djazira, es va poder imposar al seu germà que va haver d'arribar a un acord i el setembre de [[1226]] al-Ashraf va anar a Damasc per reconèixer la sobirania del seu germà i renunciar als seus possibles drets feudals a [[Homs]] i Hamat; fou retingut com a virtual presoner fins al maig/juny del [[1227]] però sobtadament al-Muazzam va morir el [[2 de novembre]] de [[1227]] i el seu fill [[al-Nasir Dawud]] ibn al-Muazzam (1227-1229) de 21 anys, va reconèixer la sobirania d'al-Kamil d'Egipte.
Al-Nasir Dawud va buscar el suport d'al-Ashraf però aquest i al-Kamil es va entrevistar a Tall al-Adjul prop de [[Gaza]] i es va decidir que al-Nasir Dawud hauria de cedir Damasc a al-Ashraf ([[1228]]); els dos germans aliats van marxar contra Damasc que van ocupar després d'un setge no gaire llarg el [[15 de juny]] de [[1229]]. Al-Nasir Dawud va rebre en compensació el feu de [[Kerak (principat)|Kerak]] i [[al-Shabwbak]], i al-Ashraf va passar a ser príncep de Damasc. Tots van reconèixer a al-Kamil com a cap suprem aiúbida. Al-Ashraf va renunciar als seus dominis a Diyar Bakr i la Djazira en favor dels prínceps locals que donaven suport a l’arranjament i reconeixien a al-Kamil.
A finals del [[1232]] els [[Soldanat Seljúcida de Rüm|seljúcides de Rum]] van atacar i ocupar [[Akhlat]]. El juny de [[1234]] el sultà al-Kamil va iniciar l'ofensiva contra els seljúcides sortint de [[Salamiyya]] a
La successió a [[Alep]] (1236) va portar a un conflicte entre al-Kamil i al-Ashraf. Aquest va formar una coalició amb alguns prínceps de Síria i el sultà [[seljúcida]] [[Kay Kobad I]] de Rum. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Ashraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el [[27 d'agost]] de [[1237]]. El va succeir el seu germà [[al-Salih Ismail]] ibn al-Adil.
|