Cúmbria: diferència entre les revisions

|[[Capital]]|| [[Carlisle (Cúmbria)|Carlisle]]

Amb l'excepció de la costa, gairebé tot el comtat és [[muntanya|muntanyós]], amb una sèrie de petits rius (el més important el [[riu Eden]]) i la col·lecció més nombrosa de llacs del país. La [[muralla d'Hadrià|muralla d'Adrià]] recorre tot el nord del comtat fins a la badia de Carlisle. Ofereix algunes de les restes romanes més significants del Regne Unit, i una sèrie de fortificacions romanes que constitueix el patrimoni històric de més valor de tot el comtat. Altres elements de patrimoni arquitectrònicarquitectònic són el [[castell de Carlisle]] i l'estil autòcton de cases, molt paregut a l'escocès, és a dir, blanques amb l'ampit de les finestres i la porta en negre.

El [[districteLake dels LlacsDistrict]] és un parc nacional que ocupa la major part del comtat, i destaca un gran nombre de llacs distribuïts en forma circular al voltant del cim del comtat i el més alt d'Anglaterra, Scafell Pike, amb 978 m. La major indústria del parc és, amb la costa industrial i portuària, el [[turisme]] i l'[[agricultura]]. Els dos pols més importants del parc són els pobles de Keswick, al nord, i Kendal, al sud.

Cúmbria es creà amb la fusió dels antics comtats de [[Cumberland]], [[Westmorland]] i parts del [[Lancashire]] el 1974. Cal remuntar-se a l'època preromana per trobar un territori equivalent. Aquest fou l'antic regne [[celtes|celta]] de ''Rheged'', que passà a formar part dels regnes sotmesos als romans. Després, vingueren múltiples atacs, invasions i, finalment, colonització per guerrers de l'actual [[Noruega]]; malgrat ser més arrecerat que la costa de l'est, Cúmbria era un dels territoris que més contacte tingué amb aquesta nova població. Amb la formació dels regnes de ''Northumbria[[Northúmbria]]'', ''Mercia[[Mèrcia]]'' i ''[[Strathclyde]]'', posteriorment Anglaterra i Escòcia, aquest territori passà del domini escocès a l'anglès i de nou a l'escocès, quedant definitivament a la banda anglesa a partir de la [[Regne Unit|unió]] (1707). Aquest fet explica, per exemple, la divisió històrica de la capital, Carlisle, en dos: una part alta i escocesa; i una part baixa i anglesa, la que més ha crescut. No formaven un contínuum, sinó que deixaven el riu i una franja àmplia entre si, avui en dia construïda però considerada tanmateix perifèrica.

[[Fitxer:Carlisle_Cathedral_03.JPG|thumb|La catedral de Carlisle, a la capital del comtat]]

La llengua més antiga esmentada és el ''[[cúmbric]]'', del terme celta també present en el gal·lès, ''cymru'', que significa '«país de companys'» i és l'actual nom del [[País de Gal·les]]. Aquest nom es modificà pels romans, donant la forma llatina i actual de ''Cúmbria''. El ''cúmbric'' desaparegué com a llengua viva al [[segle XI]]. Encara existeixen paraules d'ús en l'agricultura que procedeixen directament de la llengua d'aquesta tribu celta; d'altres són el producte de la repoblació parcial per tribus[[Escandinàvia| d'[[Escandinàvia]] i de la incorporació tardana al regne anglès de [[NorthumbriaNorthúmbria]]. El regne celta de ''Rheged'', sense dubte, tenia una llengua més o menys comprensible per a les tribus veïnes, i fins i tot els elements sobrevivents d'aquella llengua s'assemblen a la de [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] (la darrera llengua celta existent a Anglaterra, que s'extingí vora el 1900) i el [[manx]], encara viu però residual a l'[[Illa de Man]]. La influència de la cultura celta a Cúmbria és destacable, si es limita al [[folklore]]: balls, música, i algunes tradicions.