Michael Joseph O'Rahilly: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els que es + els quals es
m Corregit: - es produirïa el dia següent a + es produiria l'endemà a
Línia 22:
=== Alçament de Pasqua ===
 
Quan va arribar a casa, va descobrir que l'alçament es produirïaproduiria el dia següentl'endemà a Dublín, el [[Dilluns de Pasqua]] [[24 d'abril]] de 1916. Tot i els seus esforços per evitar la seva realització (que pensava que només conduiria a una derrota), es va dirigir al [[Liberty Hall]] per unir-se a Pearse i [[James Connolly]], així com a les trobes dels Voluntaris i de l'[[Exèrcit Ciutadà Irlandès]]. Va arribar-hi amb el seu vehicle [[De Dion-Bouton]], que va provocar una de les cites més conegudes de l'alçament: "Bé, he ajudat a donar corda al rellotge -- També puc ajudar a fer-lo sonar!". Una altra frase famosa, tot i que menys esmentada, fou un comentari que realitzà a [[Constance Markiewicz]]: "És una bogeria, però una bogeria gloriosa."
 
En elt ranscurs de l'alçament, O'Rahilly va lluitar amb el destacament situat a la [[General Post Office (Dublin)|General Post Office]]. Un dels primers presoners britànics empresonats a la GPO va ser el tinent segon AD Chalmers, que fou lligat amb cables de telefon i tancat a la cabina telefònica per un jove voluntari, el capità i activista de l'IRB [[Mícheál Ó Coileáin|Michael Collins]]. Chalmers, posteriorment, recordaria l'amabilitat que va mostrar O'Rahilly envers ell. En una declaració a un periodista, recordaria que el van fer sortir de la cabina, després de tres hores, per trobar-se amb el propi O'Rahilly, que va ordenar: "Vull que aquest oficial comprovi que no es toca la caixa forta. Veuràs que no se li fa cap mal."