Història de Panamà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - concedeix a EUA + concedeix als EUA |
m Corregit: - el el nom d'Estat + el nom d'Estat |
||
Línia 56:
La ciutat de Panamà va esdevenir el punt de partida per a l'exploració i conquesta del Perú i ruta de trànsit per als carregaments d'or i riqueses provinents de tot el litoral pacífic del continent americà que s'enviaven a Espanya. El 1671 la ciutat és atacada per les forces del pirata anglès [[Henry Morgan]] amb intencions de saquejar la ciutat. Per mesures de seguretat, de la població i els béns, el Capità General de Terra Ferma, Don Juan Pérez de Guzmán ordena evacuar la ciutat i volar els dipòsits de pólvora, amb la qual cosa va provocar un gegantí incendi que va destruir totalment la ciutat. Les ruïnes de l'antiga ciutat encara es mantenen, inclosa la torre de la seva catedral i són una atracció turística coneguda com a Conjunt monumental històric de Panamà la Vella, reconeguda com a patrimoni de la humanitat. La ciutat de Panamà va ser reconstruïda el 1673 en una nova localització a 2 km a l'oest-sud-oest de la ciutat original al peu del turó Ancón, coneguda actualment com el Casc Antic de la ciutat.
El 1821, després de la independència de Panamà d'Espanya i la seva unió voluntària a la Gran Colòmbia de Simón Bolívar, la ciutat de Panamà passa de Capital de Castella de l'Or i el Ducat de Veraguas, a ser la capital del [[Departament de l'Istme]]. La unió a Colòmbia es va dur a terme amb intencions autònomes que Colòmbia mai no va acceptar. El 1830, 1831 i 1832, Panamà es va intentar separar de Colòmbia, però la insistència del Libertador primer, i la raó de les armes després, van reunificar els territoris. Dins de les 6 guerres civils que hi va haver a Colòmbia durant el [[segle XIX]], la que va tenir a mitjan segle ocasiona la separació de Panamà el 1840, i adopta
La febre de l'or a Califòrnia, el 1848, va convertir novament l'Istme en ruta de viatgers que creuaven camí a la costa oest d'Amèrica del Nord, i retornà l'auge comercial a la ciutat. En 1855 va començar operacions el [[Ferrocarril de Panamà]], la primera via fèrria transoceànica des de la Ciutat de Panamà en el Pacífic fins a la costa atlàntica de l'istme.
| |||