Guerra címbria: diferència entre les revisions

Cada cònsol va guiar les seves legions per compte propi cap al riu [[Roine]], al seu pas per [[Aurenja|Orange]], i van situar els seus campaments en vores oposades. Els dos comandants romans no s'agradaven, fins i tot desconfiaven, entre si, pel que els seus exèrcits, en lloc d'actuar com una força aclaparadora en la mateixa direcció, serien entitats independents separades per cimbres, teutons i els seus aliats. L'orgull de Quint Servili Cepió va arribar a tal extrem que va optar per atacar sense el suport de Gneu Mal·li Màxim, aconseguintamb el resultat que les seves legions fossinforen aniquilades i el seu campament assaltat. Les envoltades i desmoralitzades tropes de Gneu Mal·li Màxim van ser vençudes fàcilment. Els que no queien en combat, s'ofegaven al riu, intentant escapar. La [[Batalla d'Arausio]] va suposar la pitjor derrota soferta des de la [[batalla de Cannes]]. De fet, les pèrdues humanes sónvan ser molt més grans, i les seves conseqüències, més duradores en el temps. Per a cimbres i teutons va suposar una gran triomf, però al no aprofitar-ho,l'aprofitaren vani sembrarsembraren les llavors de la seva destrucció. En lloc de reunir alsels seus aliats i marxar sobre Roma, els cimbres van penetrar a la [[Hispània]], mentre que els teutons van romandre a la Gàl·lia. Per segona (i fatal) vegada, els motius pels quals no van envair Itàlia segueixen sent un misteri. Potser van pensar que un saqueig a Hispània i la Gàl·lia seria més fàcil. Possiblement també, ells podrien haverhavien tingut nombroses baixes, sentinti devien sentir que no eren encara una força prou forta com per lluitar amb els romans en les seves terres. Amb les seves temeràries tàctiques de batalla, fins i tot les seves victòries podrien haver estat costoses. [[Theodor Mommsen]] va escriure sobre els seus mètodes de batalla:

Així doncs, amb aquests desavantatges tàctics que els fanfeien basar-se en la superioritat numèrica i en el seu propi valor, van aconseguir la victòria aprofitant-se dels errors comesos pels comandants romans. No obstant això, aviat s'enfrontarien a un general romà, que rarament cometia errors, al capdavant d'un nou exèrcit que resultaria ser un enemic mortal.

Els teutons eren tribus desorganitzades. A més, unatenien deel les seves costumscostum consistia a no quedar-se al lloc onconquerit haurienper hagut de lluitar perdefensar-ne la seva possessió. Per això, tot i haver vençut diverses vegades als romans, sempre tornaven sobre els seus passos. Però tot això havia de canviar. [[Boiorix (rei cimbre)|Boiorix]], rei cimbre, també es va erigir líder de totes les tribus implicades en la migració. Va aprendre llatí, va estudiar als romans a través dels presoners capturats i va decidir que amb les seves forces era possible vèncer a Roma mitjançant un pla brillant: Dividir en tres grups a totes les tribus, que ja superaven el milió d'efectius i envair Itàlia des de tres punts diferents al mateix temps, partint des dels Alps. D'aquesta manera, Boiorix forçaria també la divisió de les menys nombroses legions romanes, alhora que li seria més fàcil aconseguir subministraments. Cada grup tenia la mida suficient per ser una terrible amenaça per als romans, però no tan gran com per tornar-se ingovernable, ja que els passos dels Alps eren estrets i dificultosos.