Irgun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - una una doble missió + una doble missió
m Corregit: - més més que un + més que un
Línia 214:
L'escissió de l{{'}}''Irgun'' pren a la pràctica diversos mesos, certs militants vacil·len entre l{{'}}''Irgun'' (i la seva política d'alto el foc) i els partidaris de Stern. El recorregut de [[Yitshaq Xamir]] és així revelador. En contacte amb el grup Stern des del començament, ell «no arriba a prendre partit per aquest grup. Durant mesos, oscil·larà entre els dos camps rivals, sense introduir-se ni en un ni en l'altre. És només a la primavera 1941 que Shamir s'incorpora al grup Stern, després del fracàs de les […;] primeres temptatives de contacte amb l'Eix<ref>Shamir tenia coneixement d'aquestes temptatives, i no sembla haver-s'hi oposat. Després de la guerra, declararà tanmateix que no hi havia estat favorable. En tot cas, no era encara en aquell temps més que un mer intermediari de la nova organització, sense pes decisional marcat.</ref> ». Hostil als britànics, sense retrocedir davant la violència (dirigia la 8a companyia de l{{'}}''Irgun'' de [[Tel Aviv]], i estava doncs molt implicat en els atemptats antiàrabs), però pragmàtic i poc interessat pels grans debats ideològics, hauria estat molt de temps rebutjat per l'exaltació de Stern. Marius Schattner anota només «l'extremisme de ''Yair''<ref>Yair era el pseudònim d'Avraham Stern en la clandestinitat. De manera reveladora, aquest pseudònim venia del comandant de la plaça forta de [[Masada]], al segle I de la nostra era, que va preferir organitzar el seu suïcidi i el dels defensors, abans que rendir-se als [[Imperi Romà|Romans]].</ref> el rebutja».
 
La nova organització atreu al principi molts militants, ja que l'hostilitat cap a la nova política britànica era gran al si de l{{'}}''Irgun''. Es lliura a atemptats contra els britànics o jueus «col·laboradors», però sense gran èxit. «El grup no compta més més que un centenar de membres al final de l'estiu 1941, contra diversos centenars el 1940. Gairebé tots els quadres dirigents, uns després dels altres, van abandonar un cap que havia donat proves d'una incapacitat flagrant en l'àmbit de l'acció directa, i amb una estratègia que era una aliança amb [[Potències de l'Eix|l'eix]] que va fallar de totes totes<ref name="Hdi198">''Història de la dreta israeliana'', 1991, p. 198.</ref> ». L'organització és llavors «en plena deliqüescència». El grup Stern és finalment quasi desmantellat a la fi de 1941 i principis de 1942 i entra en un període letàrgic. Els responsables són morts (Stern) o a presó (Shamir).
 
=== La presa de possessió de Menahem Begin (1943) ===