Jocs panhel·lènics: diferència entre les revisions

Inicialment, no hi havia res més aliè als grecs com la recerca del rendiment físic i de la competició. L'ideal atlètic suposava la unió de la part física de l'ésser humà amb l'espiritual, cosa que van expressar artísticament els grans escultors grecs, cercar una perfecció digna dels déus.{{sfn|Werner Jaeger|1988|p=251}} Així que no existia el concepte de competir, era més aviat una exhibició en honor als déus: no es mesurava el rendiment dels atletes ni les les marques assolides. Només el guanyador tenia dret als honors, no hi havia podi per al segon i el tercer. Excepte en les [[cursa de carros|curses de carros]], totes les anomenades proves de gimnàstica es practicaven nus i tant la participació com l'assistència de públic estava reservada als homes. Hi va haver concursos per a dones, a banda dels quatre grans jocs, però van ser molt menys prestigiosos.