Paternalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - estendre a als altres + estendre als altres |
m Corregit: - la la limitació dels + la limitació dels |
||
Línia 14:
El patronisme obrer és una forma de paternalisme social. Aquesta forma de paternalisme va desenvolupar-se amb molta força amb la [[revolució industrial]], al principi era pròpia de les [[indústries]] però amb l'evolució de les [[empreses]] i formes de negoci es va estendre als altres tipus d'aquests. A [[Catalunya]] va començar al llarg del [[segle XIX]], sobretot a algunes grans [[fàbriques]] i va estendre's ràpida i àmpliament a la dècada de [[1880]], amb l'extensió de les fàbriques tèxtils a les conques dels rius i la difusió de les [[colònies industrials]].<ref>''Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres'', de Carles Enrech Molina. [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 2005, {{ca}}ISBN 9788449023804</ref>
Les vagues produïdes a les encara recents [[colònies tèxtils]] de l'Alt Llobregat i del Ter a la dècada del 1880, seguides de nombrosos acomiadaments en massa de vaguistes i afiliats a sindicats, va portar a un canvi d'estratègia empresarial a la dècada següent. El paternalisme, defensat per [[Prat de la Riba]] a ''Ley jurídica de la industria'' (1898), fou la solució a la conflictivitat social obrera que tants maldecaps havia portat a l'empresari. A les colònies industrials aquest paternalisme es fonamentava en el dret de propietat i en el domini sobre les coses de la propietat, i es convertia en un ''feudalisme industrial''. A canvi de
El fabricant actuava com a gran pare o patriarca de tots els obrers, concedint gràcies i privilegis aïllats en determinades ocasions i només a certs treballadors, amb el fi de fixar-los i de disciplinar-los. Aquests privilegis eren mínims i cal recordar que es feia en una època on encara no existien els drets dels treballadors, el descans dominical, etc. El paternalisme incloïa obediència, fidelitat, lleialtat, respecte a les tradicions, costums i figura del fabricant absolutes a canvi de la seva bondat i benestar. Aquest paternalisme actualment no només no ha mort sinó que continua ben viu a les petites empreses. Més que això, ha augmentat a partir dels anys 1980.<ref>Antonio Martín Artiles, ''Actors socials i transformació de les relacions laborals'', Editorial [[UOC]]. {{ca}}ISBN 9788484296973</ref>
|