Signe de Tanit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - signe de oració. + signe d'oració.
m Corregit: - la la proximitat del + la proximitat del
Línia 6:
Les excavacions dels [[tofet]]s de [[Tofet de Salambó|Cartago]], de [[Susa]] i de [[Motia]] han posat en relleu la difusió particularment important del símbol en la conca occidental del [[mar Mediterrani]], encara que els pocs descobriments sobre les terres fenícies primitives possiblement són deguts a una ocupació contínua dels llocs que fan més difícils les cerques.<ref name="Lipinski">Édouard Lipinski [sous la dir de], ''Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique'', éd. Brépols, Paris, 1992</ref>
 
El símbol anomenat ''signe de [[Tanit]]'' s'ha relacionat amb la dea del mateix nom, consort de [[Baal Hammon]] en el panteó púnic dels primers descobriments. A causa de la la proximitat del signe amb la creu ansada egípcia ([[ankh]]), la relació de la Cartago púnica amb [[Egipte Antic|civilització faraònica]] pot corroborar aquest origen.
 
Va ser vist com una representació de la connexió del món terrestre amb el món celestial, les dues branques aixecades que són dos braços aixecats en signe d'[[oració]]. El signe ha estat també interpretat amb una finalitat apotropaica, ja que els púnics estaven desitjosos de protegir-se del [[mal d'ull]].