Marta Etura Palenzuela: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - per l'UNED + per la UNED
m Corregit: - (2002) como a + (2002) com a
Línia 37:
[[Eduard Cortès]] va treure-li de nou aquest registre a ''[[La vida de nadie]]'', on encarnava Rosana, una mainadera que s'enamorava del pare d'un amic dels fills que cuidava. La rudesa del personatge semblava empènyer Marta cap al perfil d'una noia d’uns vint anys enemistada amb el món, que només mirava per ella i que defensava des de l'agressivitat verbal i una gestualitat distant. Marta va aconseguir quedar candidata al Premi Goya a la millor actriu revelació.
 
[[Manuel Gutiérrez Aragón]] va trencar aquesta imatge i va extreure d'ella una interpretació més suau tant a ''[[El caballero Don Quijote]]'' (2002) comocom a ''[[La vida que te espera]]'' (2004). Entre l'una i l'altra va rodar el thriller ''[[13 campanadas]]'' -que l'apartava momentàniament del drama-, ''[[¡Hay motivo!]]'' -on va participar en el film col·lectiu que criticava l'[[Espanya]] del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]- i ''[[Frío sol de invierno]]'', on es va posar a la pell de Mimo, la filla d'un ferroveller ([[José Manuel Cervino]]) que amargava la seva existència i que trobava l'amor en Gonzalo ([[Javier Pereira]]), el fill d'una prostituta que faria aflorar el seu costat més càlid. La [[Unión de actores]] la va recompensar amb una candidatura al premi a la millor actriu secundària.
 
L'any següent va estrenar ''[[Entre viure i somiar]]'' -en la que va compartir un personatge enamoriscat amb Carmen Maura- i ''[[Para que no me olvides]]'', on va encarnar a Clara, la promesa d'un jove (David: [[Roger Coma]]) que coneixia la seva futura sogra (Irene: [[Emma Vilarasau]]). Aquí Etura patia per la mort del seu fill alhora que el rebuig d'Irene, i amb prou feines es consolava amb l'amistat de l'avi del mort (Mateo: [[Fernando Fernán Gómez]] i les seves trobades sexuals esporàdiques amb un company de feina (Antonio: [[Víctor Mosqueira]]); i que finalment obria un nou capítol en la seva vida en impedir que tirin a terra la casa on es va criar Mateo abans de l'esclat de la guerra, on va ser apartat de la seva família. Pel seu paper en aquesta última Marta va rebre una candidatura al Goya a la millor actriu secundària que venia a simbolitzar el pas entre la jove promesa del 2001 i l'actriu instal·lada en la indústria.