Sant Esteve de Castellar Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: precissió > precisió |
|||
Línia 41:
=== La documentació arqueològica ===
Les diferents intervencions arqueològiques dels anys 1996, 1996, 2000 i 2001, ens mostren una dinàmica històrica i una
==== Fase I: la necròpolis i el sitjar altmedievals
Situat sota l'
Les sepultures es troben excavades a l'argila a gran profunditat, amb un reclau per encaixar-hi cobertes de pedra o fusta i presenten una perfil que s'ajusta al cos de l'inhumat, pel que es consideren sepultures de tipus antropomorf. Els individus inhumats estan orientats amb el cap a l'oest i els peus a l'est, amb l'esquena al terra, els braços als laterals i en algun cas amb el braç semiflexionat sobre el coxis. Les sepultures estan disperses de forma estructurada dins el cementiri, formant agrupacions de dos i tres enterraments situats de forma
La situació d'aquesta necròpolis sota l'
En aquesta mateixa fase també s'han documentat un conjunt de sis sitges d'emmagatzematge que s'escampen pel voltant de l'àrea.
==== '''Fase II: L'església romànica i la necròpolis dels segles XI i XII''' ====
Al segle XI es construí una església romànica d'absis semicircular i nau rectangular coberta per una volta de canó seguit generada per un arc de mig punt i reforçada per arcs torals. La porta d'accés, un arc de mig punt amb dovelles treballades de pedra tosca, estaria situada en el mur sud, mentre que la il·luminació es feia a través de quatre finestres dobles esqueixades i arc semicircular de mig punt amb dovelles també de pedra tosca. Pel que fa al mètode constructiu de la nau aquesta és fet amb pedra de riu poc treballada disposada en fileres horitzontals poc uniformes. Les excavacions arqueològiques localitzaren els fonaments d'un campanar de torre quadrada al costat sud de la nau sota l'actual campanar que molt probablement estiguí en ús fins al segle XV quan s'eixamplà i es realçà.
Els fonaments de l'absis de l'església romànica s'assenten sobre el cementiri preromànic, fet que generà la necessitat d'un nou cementiri. Aquest es situà als voltants del nou absis i fou intensament utilitzat fins que a mitjans del segle XII la construcció d'una nova capçalera triabsial (fase III) forçà de nou el trasllat del cementiri. Aquesta necròpoli romànica s'utilitzà des d'inicis del s. XI fins a la meitat del s. XII. Els prop de 200 enterraments documentats presenten característiques tipològiques d'aquest període medieval: tombes individuals primàries, excavades en fossa simple d'extrems gairebé arrodonits, excavades al terra i amb coberta de lloses i fusta. La major part de les inhumacions presentaven una orientació oest-est amb l'esquena al terra i els braços al costat o amb un d'ells semiflexionat sobre el coxis.
En aquesta fase es documenta la senyalització de les tombes mitjançant la col·locació de pedres verticals a la seva capçalera i la construcció de cobertes fetes d'obra amb pedres i morter. En alguns casos les cobertes presentaven fragments de molins hidràulics reutilitzats possiblement del vilatge altmedievals. La distribució i superposició de les tombes indicaria diferents moments d'ús intensiu al llarg d'aquests 150 anys de la necròpoli.
Cal remarcar que durant les intervencions arqueològiques es localitzaren dues sitges dins de l'església als peus de la nau, una de petit i a tocar un altre de grans dimensions amb un diàmetre de 2,5 metres i una fondària de 3 metres. Els investigadors apunten a que la ubicació dels graners eclesiàstics, però, es situarien en un altre indret fora de la nau de l'església.
==== Fase III. La capçalera tardoromànica i l'ampliació de mitjans del segle XII ====
== Referències ==
| |||