Bisbat de Bamberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - catedral d'Hildesheim + catedral de Hildesheim
Línia 17:
No obstant això després d'altres concessions, el rei Enric II obtenia el consentiment per a la fundació de la diòcesi de Bamberg amb parts de les diòcesis de Würzburg i - més tard - la [[Bisbat d'Eichstadt|Diòcesi d'Eichstätt]]. Bamberg quedava directament subordinat a Roma. També es va decidir que Eberard, el [[canceller]] reial, seria ordenat per l'arquebisbe Willigis de Magúncia, per ser el cap de la nova diòcesi de frontera. La nova diòcesi va rebre valuoses donacions al sínode confirmat per documents, per constituir una fundació sòlida.
 
Enric II volia el famós rigor monàstic del capítol de la catedral d'de [[Hildesheim]] (el mateix Enric va ser educat allà) i va connectar totes les esglésies sota el seu control, incloent-hi la seva diòcesi favorita de Bamberg. Els set pròxims bisbes foren nomenats pels emperadors, després de lo qual l'elecció canònica lliure fou la regla. El successor immediat d'Eberard, Suidger de Morsleben, es convertia en papa el 1046 com [[Climent II]]. Era l'únic papa que fou enterrat al nord dels Alps, a la [[catedral de Bamberg]]. Al segle XIII la diòcesi gradualment esdevenia un principat territorial, i els seus bisbes adquirien una precedència secular després dels arquebisbes; el bisbe Enric I de Bilversheim (1242-57) fou el primer [[Príncep-bisbe]].
 
El quarantè bisbe, Jordi III de Limburg (1505-22) es va inclinar cap a la [[Reforma Protestant]], provocant un brot social violent sota el seu successor Weigand (1522-56), i la ciutat va patir severament a la [[Segona Guerra del Marcgravi]] (1552-54), així com en la [[Guerra dels Trenta Anys]], quan fou posat sota la jurisdicció de Bernard, el nou duc de [[Francònia]].