Mos Teutonicus: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Battle of Montiel.jpg|thumb|rightdreta|300px|Cavallers en la batalla: El procés de ''Mos Teutonicus'' era sovint utilitzat per conservar i portar a casa els cossos de guerrers aristocràtics que queien en terres distants.]]

Durant la [[Segona Croada]] a [[Terra Santa]] no es considerava oportú que els [[Aristocràcia|aristòcrates]] que queien lluitant o morien de causes naturals, fossin enterrats fora de la seva pàtria, en territori musulmà.<ref name= Keen>{{Ref-llibre|cognom = Keen |nom = Maurice |títol = Chivalry | editorial = [[Yale University Press]] |data = 10 de setembre del 1986 |isbn = 0300033605}} </ref> El transport de tot el cos sencer des de terres estrangeres durant llargues distàncies era inconvenient i antihigiènic a causa de la descomposició, que sovint era agreujada pel clima.

Els aristòcrates alemanys estaven especialment preocupats pel fet que l'enterrament no tingués lloc a Terra Santa, sinó a la seva terra natal.<ref name=Schafer>{{ref-publicació|cognom1=Scäfer |nom1=Von Dietrich |cognom2= |nom2= |any=1920 |títol=Mittelalter Brauch by Der Überführung von Leichen |publicació=Sitzungsbrichte der preussischen Akademie der Wissenschafter |volum=XXVI |exemplar=|pàgines=478–489 | editorial=Akademie der Wissenschafter |doi= |url= | consulta= }} </ref> El cronista [[Florència|florentí]] [[Boncompagno da Signa|Boncompagno]] fou el primer per connectar el procediment específicament amb aristòcrates alemanys, i encunya la frase ''mos Teutonicus'', que significa 'el costum alemany.' {{#tag:ref|Boncompagno es refereix a la pràctica d'una manera pejorativa, i situa el ''mos Teutonicus'' en un passatge amb costums funeraris [[jueu]]s i [[Antiga Roma|romans]] destinats a preservar la dignitat i l'honor del cos. Afirma que els alemanys (''teutonici'') [[Esquarterament|esquarteraven]] els cossos de la seva gent més eminent.<ref name=Schafer /> |group=note}}

Els aristòcrates anglesos i francesos generalment preferien l'[[Momificació|embalsament]] al ''mos Teutonicus'', implicant l'enterrament de les entranyes i el [[cor]] en una localització separada de la del cadàver.<ref name=Westerhof>{{Ref-llibre|cognom = Westerhof |nom = Danielle |títol = Death and the Noble Body in Medieval England | editorial = Boydell Press |data = 16 d'octubre del 2008 |isbn = 1843834162}} </ref> Un dels avantatges de ''mos Teutonicus'' era que era relativament econòmic en comparació amb l'embalsamament i més higiènic.<ref name=Westerhof />

La conservació de cadàvers era molt popular en la societat medieval.<ref name=Brown>{{ref-publicació|cognom1=Brown |nom1=Elizabeth A. R. |cognom2= |nom2= |any=1981 |títol=Death and the Human Body in the Late Middle Ages: The Legislation of Boniface VIII on the division of the Corpse |publicació=Viator |volum=XII |exemplar=|pàgines=223 a 270 | editorial=UCLA: Centre for Medieval and Renaissance Studies |doi= |url= | consulta= }} </ref> El cos en descomposició es veia com a representant d'alguna cosa pecaminosa i dolenta<ref name=Westerhof /> L'embalsamament i el ''mos Teutonicus'', junt amb efígies a la tomba, era una manera de donar una il·lusió d'estasi al cadàver i treure la imatge molesta de putrefacció i podridura.<ref name=Westerhof />

El procés del ''mos Teutonicus'' començava amb l'[[esquarterament]] del [[cadàver]]<ref name=Westerhof /> per facilitar la pròxima etapa en el procés, en el qual les parts de cos eren [[ebullició|bullides]] en aigua o vi<ref name=Westerhof /> durant unes quantes hores.<ref name=Schafer /> El bullir tenia l'efecte de separar la carn de l'[[Esquelet humà|os]]. Qualsevol residu que quedés als osos es rascava, amb la qual es deixava un [[esquelet]] completament net.<ref name=Schafer /> Tant la carn com els [[Víscera|òrgans interns]] podrien ser enterrats immediatament, o conservats amb [[sal comuna|sal]], igual com es feia amb la carn animal.<ref name=Westerhof /> Els ossos, i qualsevol carn conservada, seria llavors transportat altra vegada a la casa del difunt per a l'enterrament cerimonial.<ref name=Schafer />

* {{ref-notícia|autor=McDonald, Maggie|títol=Mayans not guilty of routine human sacrifice| editorial=New Scientist|data=5 de desembre del 2001|url= http://www.newscientist.com/article.ns?id=dn1650| consulta=16-05-2006}}

* {{ref-publicació|cognom1=Brown |nom1=Elizabeth A. R. |cognom2= |nom2= |any=1990 |títol=Authority, the Family, and the Dead in Late Medieval France |publicació=French Historical Studies |volum=16 |exemplar=|pàgines=803 to 832 | editorial= [[Duke University Press]] |doi= |url= | consulta= }}