Anton Denikin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15669301 a 15120400 de Dexbot. [s] |
correcció (cas-cat) |
||
Línia 2:
'''Anton Ivànovitx Denikin''' (en [[rus]]: Анто́н Ива́нович Дени́кин), (1872-1947), militar, va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la [[Revolució Russa|revolució bolxevic]]. Denikin era fill d'un militar [[Polònia|polonès]] que havia servit a l'exèrcit rus arran del seu alliberament. En el moment d'esclatar la revolució russa era general i tenia una brillant carrera militar. Havia participat en la campanya de [[Manxúria]] (1904) i en la Divisió de Ferro durant la [[Primera Guerra Mundial]]. El 1917 dirigia el front sud-oest de l'exèrcit rus i, com a membre de l'estat major va donar suport a l'abdicació del tsar [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]].
En veure el caos al front i la descomposició de Rússia va oposar-se ferotgement als bolxevics. Va seguir al Don al general Kornílov i allà van alçar-se a finals de 1917 com a 'Exèrcit de Voluntaris'. En morir [[Lavr Kornílov|Kornílov]] al Kuban, Denikin va
Denikin asumeix la direcció d'un grup de rebels sense esperança rodejats de bolxevics però posa en marxa una sorprenent capacitat militar, trenca el setge i [[República Verda|consolida un exèrcit blanc al sud de Rússia]] amb brillants operacions militars. El gener de 1919 funda les Forces Armades del Sud de Rússia (FASR) que llencen una ofensiva contra [[Moscou]] arribant a ocupar la futura Stalingrad (en temps tsaristes anomenada Tsaritsin). Rodejat per nacionalistes ucraïnesos, bolxevics i anarquistes acaba aturant l'ofensiva a causa de la manca del suport promés pels aliats. Llavors comença una retirada cap a [[Crimea]] i ha de dimitir esent succeït pel general Wrangel. Deinkin es refugia primer a [[Constantinoble]] on escapa per poc d'un atemptat comunista. Marxa a Anglaterra, França i, el 1945, als Estats Units. Allà mor el 8 d'agost de 1947.
|