Establiments dels Rius del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - seva atenció ja  que + seva atenció, ja que
m Corregit: - compra de esclaus africans + compra d'esclaus africans
Línia 2:
 
== Ús inicial ==
Des del segle XVIII, comerciants portuguesos, britànics i francesos havien establert estacions petites a la costa del que es va anomenar Rivières du Sud pels francesos (al sud del riu Senegal). Els portuguesos van tenir estacions comercials a Rio Pongo i Rio Núñez, majoritàriament per la compra de d'esclaus africans capturats al interior i portats a la costa. Subsegüentment un nombre de comerciants anglesos i americans també es van establir a la regió. Amb l'establiment de [[Sierra Leone]] per [[Abolicionisme|abolicionistes]] britànics, aquesta àrea va atreure la seva atenció, ja que la Societat Missionera Cristiana (Christian Missionary Society), buscava promoure el cristianisme junt amb oportunitats comercials. Vers el 1820 la supressió britànica del comerç d'esclaus  i la decadència portuguesa  van propiciar que aquests llocs abandonats fossin ocupats per comerciants britànics i francesos procedents d'altres llocs. L'almirall francès Bouët-Willaumez va fer un nombre de tractats amb les comunitats costaneres a l'àrea (normalment sota l'amenaça de força), i va assegurar als comerciants marsellesos l'accés exclusiu al comerç d'oli del palma el 1849. Utilitzat per fer sabó, el comerç d'oli del palma es feia amb els comerciants [[Diola|dioles]] que van establir mercats al interior i el va transportar a les estacions costaneres. Els protectorats van formar part dels [[Establiments Francesos de la Costa d'Or]] (dins de la colònia dels [[Establiments Francesos del Gabon]])
 
== Expansió administrativa ==