Dei gratia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - com la encarnació de + com l'encarnació de |
|||
Línia 4:
[[Fitxer:5 pesetas 1957 reverse.jpg|thumb|Moneda de cinc pessetes del 1957 amb l'efígie del dictador Franco i el text «caudillo de España '''''por la G. de Dios'''''» {{es}}]]El papa [[Esteve II (papa)|Esteve II]] va atorgar l'epítet per primera vegada al rei carolingí [[Pipí I el Breu|Pipí el Breu]], en agraïment per al seu suport en la guerra contra els [[llombards]] que assetjaven Roma.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Hage|nom = Wolfgang|títol = Das Christentum im frühen Mittelalter (476-1054): vom Ende des weströmischen Reiches bis zum west-östlichen Schisma|llengua = alemany|data = 1993|editorial = Vandenhoeck & Ruprecht|lloc = Berlín|pàgines = 89-91|isbn = 9783525335901|volum = Volume 4 de ''Zugänge zur Kirchengeschichte''|capítol = Die entstehung des "Gottesgnadentum"}}</ref> Fins a l'adveniment del protestantisme i l'anglicanisme, només el [[papa]], considerat al catolicisme com únic representant de Déu a terra, podia investir un sobirà ''dei gratia''. El no respecte d'aquesta [[privilegi|prerrogativa]] va ser una font del conflicte durant la [[lluita de les Investidures]].
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil espanyola]], el cap dels [[rebel·lió|rebels]], [[Francisco Franco Bahamonde]] va insistir en la seva missió divina. Ja el 1939, el ''Catecismo patriótico español'' ([[catecisme]] patriòtic espanyol), publicat el 1939 a [[Salamanca]] escrivia «El ''Caudillo'' és com
==En l'actualitat==
|