José Fernando de Abascal y Sousa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - de la elit social + de l'elit social |
m Corregit: - de la elit política + de l'elit política |
||
Línia 38:
En canvi no van bastar els heroics intents de defensa de Montevideo per part de [[Francisco Javier de Elío]] per acabar en el Riu de la Plata amb la penosa conducció de la crisi efectuada pel virrei [[Baltasar Hidalgo de Cisneros]], paradigma de funcionari feble i amb el trist record d'un Liniers enaltit i després executat pels mateixos revolucionaris en tractar inútilment de posar fi a la revolució a [[Córdoba (Argentina)|Còrdova.]] La caiguda de Montevideo en poder dels revolucionaris portenys va segellar el triomf emancipador del Riu de la Plata.
També va influir la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució de 1812]] en l'acció de govern del virrei Abascal. Els representants peruans a Corts amb diferent sort en la seva projecció política i personal es van integrar en les intrigues gaditanes a favor i en contra de la figura del virrei. Es van celebrar les eleccions als de Lima i [[Cusco|Cuzco]], paradigmes de la llibertat constitucional en el Perú, que es van truncar en aquesta última ciutat per la revolta criolla i indígena que en ella es va produir i que tan deplorables seqüeles va portar a la pau de la zona. Juntament amb això va arribar la llibertat d'impremta, amb periòdics conservadors, com la ''Gaseta del Gobierno de Lima'' o el ''Verdadero Peruano'' o pro constitucionals com ''El Peruano'' o el ''Satélite del Peruano'', van ser fronts de batalla de
Per la seva banda, l'Església es va debatre entre la fidelitat d'un [[bisbe]] com [[Bartolomé María de les Heras]] i la insurrecció d'un altre com Armendáriz, mentre que la Suprema passava a millor vida sense el menor rictus en el rostre del virrei el [[1813]], juntament amb l'auge de la vida conventual.
| |||