Ministeri de l'Aire d'Espanya: diferència entre les revisions

Després del final de la guerra civil, el Ministre d'Aire va intentar construir un nou ''[[Exèrcit de l'Aire d'Espanya|Exèrcit de l'Aire]]'' comptant amb l'ajuda de la l'[[Alemanya nazi]] i Itàlia, i amb la clara intenció que participés en la guerra mundial a favor de l'Eix.<ref name="p.129">[[Paul Preston|Preston, Paul]] (2008); pág. 129</ref> Al començament de la II Guerra Mundial el nou Exèrcit de l'Aire disposava de 14 regiments i tres grups aeris,<ref>Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 72</ref> compostes al seu torn per 172 caces i 164 bombardejos de diferent tipus, al costat de 82 avions de cooperació i altres 75 aparells de diferent tipus capturats als republicans.<ref>Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 73</ref> Els informes emesos per l'Estat Major, no obstant això, deixaven en evidència el mal estat en què es trobaven els avions, la falta de recanvis i de combustible.<ref>[[Paul Preston|Preston, Paul]] (2008); pág. 132</ref> Al final el projecte per ampliar la Força aèria va ser un fracàs donada la situació del país, i Yagüe va ser destituït i substituït per [[Juan Vigón]].<ref name="p.129" /> Des de 1940 es van buscar diferents emplaçaments per a la futura seu del Ministeri, després de diverses opcions es tria el solar de Moncloa. S'adquireixen els solars per l'[[Ajuntament de Madrid]], sent alcalde [[Alberto Alcocer y Ribacoba]]; El general Vigón encarrega a l'arquitecte [[Luis Gutiérrez Soto]] la renovació de la zona i el disseny del nou edifici. Encara que l'edifici no va anar completament acabat fins a 1958, ja en 1954 estava complint la seva missió.