Assarhaddon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, es va atrevir → va gosar, a vegades → de vegades, si bé → tot i que , aquestos → aquests (2) AWB |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Esarhaddon.jpg|thumb|Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín]]
[[Fitxer:Assarhaddon Berlin 012008.jpg|thumb|Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín]]
'''Assarhaddon''' (''Aššur-aḫa-iddin'' o Asshur-akh-iddin, també '''Esarhaddon''') fou rei d'[[Assíria]] vers 681-669 aC, fill de [[Senaquerib]] i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'[[Assurbanipal]].
==Fonts del regnat==
Línia 8:
*L'estela de Zenjirli, publicada per [[Von Luschan]], i traduïda per Schrader,
*Pregàries al déu Sol, publicat i traduït a l'alemany per [[J. A. Knudtzon]], «''Aseyrische Gebete an den Sonnen Gott''»
*Inscripcions, traduïdes per [[Budge]] a ''The History of Esarhaddon'', Londres, 1880.
== Pujada al tron ==
No era el fill gran ni el segon, però el 694 aC el primogènit i hereu designat, Assur-nadin-sumi ([[Asshur-Nadinshum]]) fou capturat pels [[elamites]] i mai va retornar i cal suposar que tot i que no ha quedat escrit, era del coneixement de la cort assíria que havia mort (executat o per altres causes). El segon fill Arad-Ninlil (en realitat un error de lectura, el nom correcte seria Arda-Mulissi), esperava ser el següent hereu, però en el període en què la sort del seu germà no era coneguda, Nakia (Naqīʾa), la mare d'Asarhaddon, va maniobrar per aconseguir aquesta posició pel seu fill tot i que era més jove que Arda-Mulissi; Asarhaddon va esdevenir el favorit del pare i en algun moment fou proclamat oficialment príncep hereu i se li va fer el jurament de lleialtat; però Arda-Mulissi devia gaudir de considerable prestigi i popularitat entre alguns cercles que el veien com el futur rei més que no pas al malaltís Asarhaddon. Potser l'oposició a l'hereu legal va augmentar de manera proporcional al suport en favor d'Arda-Mulissi i altres germans (quatre més). Pensant en possibles conflictes, Sennàquerib va enviar a Asarhaddon a les províncies occidentals en un virtual ostracisme polític, però no va revisar l'orde successori. Arda-Mulissi i els seus partidaris devien pensar que era el moment d'agafar el poder, quan tenien el seu prestigi més alt i el seu rival estava absent en un virtual exili; el manteniment de la posició d'hereu era un inconvenient i en cas de campanyes victorioses el seu prestigi podia augmentar i per contra el d'Arda-Mulissi i els seus germans baixar; calia anar de pressa i agafar el poder per la força. Un pacte de rebel·lió es va ajustar entre els germans (Arda-Mulissi i Sarasar o Nergal-Sharezer almenys) i oficials lleials, i el gener del 681 aC (20 de Tebet de l'any equivalent al 781 aC) [[Sennàquerib]] fou assassinat mentre pregava en un temple de [[Nínive]], a mans d'Arda-Mulissi.<ref>
Assarhaddon va retornar i es va desfermar una guerra civil de sis setmanes de la que Assarhaddon va emergir com guanyador entrant a Nínive el 2 d'[[Adar]], mentre els seus germans fugien del país cap a [[Urartu]] i els seus seguidors eren executats. Assarhaddon hauria sortit de Nínive en persecució dels seus germans el mes de Shabat i va lliurar una batalla amb els rebels a [[Janirabbat]], prop de [[Melid]], i els va derrotar. Després de 8 mesos de campanya Assarhaddon va retornar a Nínive on fou coronat el mes de Kislev de l'any equivalent al 680 (la primavera del 680 aC).
Línia 17:
==Reconstrucció de Babilònia i campanyes contra els caldeus==
L'orde cronològic dels esdeveniments és difícil de seguir, ja que de les inscripcions que va deixar, molt poques narren els fets en aquest orde. El primer any va ordenar reconstruir [[Babilònia]] i el santuari d'Esharra a [[Assur]]. El primer temple babiloni a ser reconstruït fou el d'[[E-sagila]] (identitifcat
Els territoris de Babilònia i Borsippa havien caigut en mans de la tribu dels dakkuri ([[Bit Dakkuri]]); quan els babilonis van començar a retornar per reconstruir la ciutat, el rei assiri va decidir eliminar a
Aquesta política elamita fou temporal i el 674 aC van tornar a la tradició sota el nou rei Urtak o Urtaku (675-664 aC). En un atac a Babilònia van fer matances i saquejos arribant fins a la ciutat de [[Sippar]]. La "Crònica Babilònia" esmenta aquest atac, que no va tenir conseqüències i no hauria produït cap reacció assíria contra Elam. Però la tribu dels [[gambulu]]<ref> potser una barreja d'arameus i locals establerta a la zona fronterera d'Elam i Babilònia prop de la desembocadura del [[Tigris]]</ref> havia donat suport a la incursió i ara convenia el seu càstig; el seu príncep Bel-iqisha, no es va atrevir a una batalla i es va rendir entregant als assiris el control de la fortalesa de Shapi-Bel, una mena de posició avançada contra els atacs elamites. El rei assiri va considerar prudent no atacar Elam i hauria ajustat una pau amb Urtaku que el 673 aC va retornar els ídols arrabassats en alguna incursió.
Línia 25:
==Campanya de Sidó i Sizu==
A [[Fenícia]] el regne engrandit de [[Sidó]] entregat a Ethobal per servir de contrapès a [[Tir]], es va mantenir unit i lleial fins a la mort d'aquest rei. Al morir el va succeir el seu fill Abdmilkot (Abdi-Milkutti), que va començar a enviar vaixells en expedicions per la [[Mediterrània]], que van aconseguir botí del que cap part fou entregat a Assíria. Això implicava que Sidó esdevenia independent junt amb Tir, que de fet mai havia deixat de ser-ho, però que mantenia una aliança amb Assíria que segurament li havia permès recuperar algunes de les seves possessions continentals. Abdi-Milkutti va trobar un aliat en Sanduarri, rei de [[Kundu]]<ref>
Quan l'exèrcit assiri es va acostar segurament el 679 aC, el pànic es va apoderar del rei Abdi-Milkutti que va fugir per mar. Sidó fou assetjada però va resistir; la lluita en total va durar tres anys i no és probable que tot aquest temps hagués estat dedicat a combatre a les ciutats de la muntanya. Finalment Sidó va ser conquerida; les muralles i les cases foren enderrocades i la ciutat va quedar en ruïnes; era evident que el rei estava en colera per haver hagut de sostenir un setge tan llarg. La ciutat destruïda fou reconstruïda amb el nom de Kar-Ashur-aha-iddina o Kar-Asshur-akh-iddin, "Ciutat d'Assarhaddon"; la població antiga fou deportada a Assíria i la ciutat repoblada amb habitants de Kundu i Sizu i altres procedents de la zona del [[golf Pèrsic]]. El rei Abdi-Milkutti fou capturat<ref>
Una part del botí fet a Sidó fou entregat al rei de [[Tir]], Baal I, que havia restat lleial a l'aliança assíria.<ref>
==Campanyes contra cimmeris i escites; aliances i relacions amb els medes ==
Des de vers el [[700 aC]] el cimmeris (''gimiru'') amb afegits de grups escites van baixar del [[Caucas]] i van començar a pressionar a la frontera assíria oriental; van arribar a la costa occidental de la [[mar Càspia]] i després al [[llac Urmia]] (terres de [[Sangibirtu]] o Sangibuti i Bari) passant cap a Uišdiš o [[Uishdish]] ([[Tabriz]]-[[Maragha]]), [[Zikirtu]], i [[Gizilbundi]]. La terra de Supria o Šupria ([[Xupria]]), entre Assíria i [[Urartu]] es va mostrar oposada a Assarhaddon al començament del seu regnat segurament per causa dels cimmeris;
Quan els cimmeris i escites en arribar a [[Sangibirtu]] (nord del llac Urmia, regió de [[Khoy]]-[[Marand]]) i Uišdiš, van expulsar als medes establerts a la zona provocant la unió de les diverses tribus de medes, una part de les quals no estaven sota domini assiri. Alguns caps medes entre els quals Uppis de [[Partakka]] (moderna [[Esfahan]]), Sanasana de [[Partukka]] (a [[Hircània]] però no identificada amb cap lloc en concret), i Ramateya d'[[Urakazabarna]] ([[Gurgan]]) van demanar ajut assiri contra els nou vinguts, però l'expedició d'Assarhaddon sembla clar que no va tenir èxit i encara va suposar pèrdues considerables pels assiris. Els medes es van desplaçar al sud mentre els cimmeris-escites s'establien a [[Parsua]]. Vers el [[675]] la regió de Kišesim o [[Kishesim]] (també Kišesi, Kišasa, Kišusimai, probablement al nord-oest de [[Hamadan]]) fou atacada pels medes i la seva capital Kišasa (probablement [[Ecbatana]]/Hamadan) fou capturada (o almenys va estar a punt de ser-ho). La terra d'[[Harha]] (oest d'Hamadan, regió de Sonqor-Aliabad) fou també ocupada; la ciutat de Sissirtu (agregada per Sennàquerib a [[Bit Barrua]], és a dir la regió de [[Kirmanshah]]-[[Kangavar]]) a la terra d'Harha, fou ocupada pels medes dirigits per Kaštariti o [[Fraortes de Mèdia|Fraortes]] (amb ajut cimmeri-escita). I [[Ellipi]] (regió de [[Kirmanshah]]-[[Borudjerd]]-[[Khurramabad (Iran)|Khurramabad]]) fou atacada deixant molt vulnerable la província de [[Bit Humban]] (a l'est del [[Diyala]], [[Mandali]], [[Kasr-i Shirin]], [[Sar-i Pol]]-i Zohab, i Shahabad). Kaštariti, rei dels [[cassites]] (Bit-Kašši o [[Bit Kassi]], una regió muntanyosa al Kabir-Kuh, cap a Ilam-[[Dezful]]-Kuhdašt) va atacar les ciutats de Karibti i Ušiši i es va aliar al cap mede Mamitiaršu i a Dušanni de Šaparda o [[Shaparda]] (més al nord a la zona de Bijar-Šarīfābād-Zanǰān) per saquejar les ciutats de Kilman i Sandu. Alguns escites van assetjar Bīt-Kāri ([[Bit Kari]]), al sud-est d'Hamadān.
Línia 40:
==Campanya contra Melukhkha; regne d'Aribi; campanya a Dilmun==
El 674 aC va fer una campanya contra Egipte que va fracassar; els assiris van arribar a la frontera però no la van creuar i es van limitar a una campanya contra els habitants del país de [[Melukhkha]], del qual les inscripcions esmenten un rei; la campanya en una zona desèrtica va estar a punt de costar cara als assiris, que per sort van tenir el suport del regne d'[[Aribi]]; els assiris van arribar potser fins a Mont Shamar ([[Djebal Shammar]]) que no devia formar part de Melukhkha. El rei d'aquest darrer país, aliat d'Egipte, fou fet presoner. La campanya era més d'advertència que de conquesta i volia avisar de la conveniència de no donar suport als egipcis. En relació a Aribi, suposadament situat entre l'[[Eufrates]] i Palestina, els reis d'Assíria ja havien tingut relacions amb dues de les seves reines, i el país havia estat assolat per [[Teglatfalassar III]], [[Sargon II]] o [[Sennàquerib]], de manera que el regne estava sota una certa influència cultural i política assíria. Durant el regnat de Sennàquerib el rei d'Aribi, Hazael (Khaza-Ilu), fou atacat i els assiris es van emportar als déus locals; ara van demanar a Assarhaddon el retorn de les estàtues, que el rei va concedir. Aquí es produeix una circumstància sense explicació coneguda: una reina de nom Tabua,<ref>
==Campanya a Urartu; tractat amb prínceps medes ==
Línia 49:
==Campanya d'Egipte ==
El 671 aC Assarhaddon va obligar a Tir a reconèixer altre cop la sobirania d'Assíria. També Ascaló es va sotmetre davant les forces del rei. Llavors va fer la guerra al faraó [[Taharqa]] d'[[Egipte]]. Aquesta vegada anava amb forces suficients. Una part de l'exèrcit va romandre a rereguarda per por d'una revolta a Tir i potser a [[Ascaló]] i la resta va marxar al sud cap a [[Rapikhu]] (Rapihu) i va creuar el [[Península del Sinaí|Sinaí]] fins a entrar a Egipte; la primera batalla que va guanyar fou a Iskhupri i després van seguir dues victòries més i a l'estiu, després d'una marxa de 15 dies des
==Revolta a Egipte ==
El 670 aC el rei havia sortit d'Egipte i poc després que va deixar el país va esclatar la rebel·lió nacional. Al saber la revolta d'Egipte, Assarhaddon va enviar al seu general Sha-Nabu-shu per reprimir-la.
En una de les darreres campanyes va conquerir la ciutat d'Arzània (Arzania) al [[desert de Síria]], però aquest fet no es pot datar ni se'n coneixen les circumstàncies i podria haver estat el 671 aC (de camí a Egipte), el 670 aC o el 669 aC com a anys més probables.
==Revolució a Assíria ==
El 669 aC va esclatar una revolta a Assíria de la qual no es coneixen les causes, però que fou aplanada ràpidament i els principals implicats foren executats.
==Mort i successió ==
Línia 64:
==Llegat ==
Com a constructor va restaurar completament el gran arsenal i la casa del tresor de Nínive abans ja restaurada per Sennàquerib. A [[Tarbis]] va construir un palau cap al final del seu regnat, probablement destinat al seu fill Assurbanipal. A Kalah ([[Nimrud]]) va començar també un gran palau que no s'havia acabat a la seva mort i que s'ha trobat a les exacavacions junt amb fragments d'escultures que mostren que tenuia una rica decoració. La seva obra principal però fou la reconstrucció de Babilònia, una tasca colossal que va veure completada abans de morir.
==Notes==
{{Referències|2}}
== Bibliografia ==
* [[Robert William Rogers]] [http://www.archive.org/stream/ahistorybabylon00rogegoog/ahistorybabylon00rogegoog_djvu.txt ''A History of Babylonia and Assyria'']
* [[E. A. Budge]], ''History of Esarhaddon'', Londres, 1880, reimprès 1979 (actualitzat)
Línia 75:
* [[Elena Cassin]], [[Jean Bottéro]] i [[Jean Vercoutter]], ''Los imperios del antiguo oriente'', Madrid 1971
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.gatewaystobabylon.com/introduction/assyriankings.htm Resum dels reis assíris]
Línia 85:
{{reis d'Assíria}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Reis d'Assíria]]
[[Categoria:Reis de Babilònia]]
|