Assíria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - el 2.300 aC i 2.100 aC, + el 2300 aC i 2100 aC, |
m Canvis menors, neteja, replaced: Per a la → La temporada, segle XIX → {{segle|XIX}}, va tardar → va trigar, al Mediterrani → a la Mediterrània, si bé → tot i que AWB |
||
Línia 40:
* Yazkur-el fill de Yakmeni
* [[Ila-kabkaba]] fill de Yazkur-el, vers 1850 aC
* [[Aminu]] fill d'Ila-kabkaba
=== Període assiri antic ===
Pobles semítics van emigrar a la zona en el IV mil·lenni procedents de l'Aràbia oriental, i es van assentar al nord de Mesopotàmia, però de com va ser aquesta emigració i les seves conseqüències a la zona del Zab no se'n sap res. Tot i que les excavacions de [[Nínive]] han aportat informació sobre els seus períodes culturals, no n'hi ha informació de caràcter etnopolític. Fins a la segona meitat del tercer mil·lenni, no hi ha notícies històriques de la zona, i a la llista de reis s'esmenten una sèrie de noms de "reis que vivien en tendes", en total 17, entre el 2300 aC i 2100 aC, i després 10 reis dels quals se sap el nom del seu pare, del 2100 a després del 2000 aC. La regió fou dominada per [[Sargon I]] d'Accad ([[Accad]]); vers el 2325 aC, la va fer part del seu imperi (''sar kibrat erbettim'' "rei de les quatre regions del món") i dels seus successors fins al 2200 aC. Després va ser veïna i potser tributària dels [[Guti (poble)|guti]], època en la qual fou destruïda, però es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per [[Ukhtengal]] d'[[Uruk]], que hi va passar en la seva expedició que el va portar fins a [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. L'imperi d'Ukhtengal fou efímer i fou suplantat pel d'[[Urnamu]] d'[[Ur]] vers el 2100 aC, i es va descompondre al final del segle; i vers el 2020 aC, Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. Els primers prínceps de la ciutat d'Assur portaren el títol d'''Ishahkuy,'' que seria una mena de príncep-sacerdot subjecte a un príncep superior. La fundació de la monarquia assíria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC), i mític antecessor de [[Salmanassar I]]. Els assiris van establir colònies comercials (''[[karum]]'', és a dir, port), que van arribar fins a Capadòcia; entre aquestes, la més coneguda la de Kanesh o [[Kanish]] (modern [[Kültepe]]) vers el 1920 aC. A finals del {{segle
=== Reis dels quals no es conserva l'ancestre===
Línia 55:
* [[Ilushuma]] vers 1920 aC
Shamshi-Adad I (vers 1810-1790 aC) era un cap [[amorrites|amorrita]] que es va apoderar d'Assur poc abans del 1810 aC i va prendre el títol reial que abans no tenien els governants de la ciutat (''Shar kissati'' = rei de la totalitat), i després va conquerir [[Ekallatum]], on va col·locar al tron al seu fill Ishme-Dagan i va permetre la continuïtat del comerç assirià. No va
El 1594 aC, el poder emergent [[Imperi Hitita|hitita]], que ja dominava les colònies assíries, va arribar a Babilònia i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els hitites se'n van retirar, però la ciutat va caure en mas de la dinastia del [[País de la Mar]] i, poc després, dels [[cassites]] que ja s'havien apoderat de Terqa i Mari (Regne de [[Khana]]). Els hurrites es van unificar vers la meitat del segle i van constituir el regne de [[Mitanni]], que va dominar el nord de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Assur, independent un segle però com a poder local, va caure en l'òrbita de Mitanni abans del 1500 aC, però amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada, fins que [[Sausatatar]], rei de Mitanni (assiri [[Hanigalbat]]), vers el 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial, que es va emportar a [[Washukanni]]; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i això va durar fins a la caiguda de Mitanni vers el 1350 aC, en què no sols es va independitzar sinó que es va apoderar de la regió de [[Nuzi]].
Línia 108:
Poc després del 1350 aC, el regne de [[Mitanni]] era tributari dels hitites i d'Assíria, i quan [[Shattuara I]] (vers 1320-1295 aC) no va pagar el tribut, el rei Adadnirari I se'l va emportar presoner a Assíria (vers 1295 aC). El successor de Shattuara, el seu fill [[Wasashatta]], es va revoltar al cap de pocs anys i la capital fou ocupada i la família del rei portada a Assíria; un fill o nebot, [[Shattuara II]], fou posat al tron vers el 1280 aC, però també es va revoltar quan ja era rei Salmanassar I (successor d'Adadnirari). Després del 1275 aC i vers el 1270 aC, Mitanni fou annexionat i convertit en la província assiriana d'Hanigalbat. D'altra banda, Ashuruballit I (vers 1355-1317 aC) va emparentar amb el rei cassita de Babilònia, que es va casar amb la seva filla; el rei cassita Karakhardash fou assassinat i Nazibugash (Suzigash) proclamat en el seu lloc, però Ashuruballit I va agafar un exèrcit assirià i es va presentar a Babilònia vers el 1345 aC per venjar el seu gendre i va instal·lar al tron Kurigalzu II, germà de Karakhardash, i per un temps Assíria va exercir influencia al sud, que es va acabar amb els següents reis cassites. Abans del 1300 aC, els assirians ja estaven combatent grups nòmades: els ''[[turukku]]'' i els ''[[kadmukhi]]'' a l'est i els ''[[akhlamu]]'', ''[[suteus]]'' i ''[[isauru]]'' a l'oest. Amb Salmanassar I, la capital se'n va establir a [[Kalah]] i el país va continuar l'expansió al nord-oest, en territori disputat pels hitites, i arribà fins a Karkemish. Tukultininurta I (successor de Salmanassar) va deposar Kadashman-Buriash de Babilònia (vers 1234-1227 aC) i va exercir sobirania a tota la Mesopotàmia portant el vell títol de "rei de [[Sumer]] i Accàdia", però Babilònia s'hi va revoltar i els assirians foren derrotats i encara va haver de pagar tribut als reis Melishikhu (Melishipak) i Mardukaplaiddina (que van regnar vers 1188-1173 aC i vers 1173-1160 aC).
Amb l'enfonsament de l'[[Imperi Hitita|Imperi hitita]] davant els ''[[mushki]]'' (frigis) vers el 1185/1178 aC, Babilònia i Assíria es van disputar la regió. Al darrer quart del segle, Ashurreshishi I va derrotar els babilonis ([[Nabucodonosor I]]) a la zona del nord de Síria. El seu fill Teglatfalassar I va creuar l'Eufrates vers el 1115 aC, va ocupar [[Karkemish]], va derrotar frigis i neohitites, va avançar cap
Durant tot aquest període, el rei té el control total del país. A més a més de rei era gran sacerdot d'[[Ashur]], el déu oficial de l'estat, càrrec que cada vegada fou més important. La població era reduïda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exèrcit per un temps determinat (anomenat el servei ''ilku''). Durant aquest període, es va compilar les lleis assirianes.
Línia 145:
[[Fitxer:Map of Assyria.png|thumb|350px|Extensió de l'Imperi assirià.]]
Després de Teglatfalassar I, va venir un període de decadència de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqüents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), així com amb els nòmades arameus. La recuperació en va arribar a partir del 912 aC, quan Adadnirari II va pujar al tron i va restaurar el domini assirià sobre regions que abans havien dominat, però que de fet s'havien perdut; el límit occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilònia no hi va haver grans canvis,
El 747 aC, va pujar al tron de Babilònia [[Nabonasar]] (Nabu-Nasir 747-734 aC), que va actuar independentment, quan Assíria estava afectada per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC, la capital [[Kalhu]] es va unir a la revolta i, l'any següent, el general Pulu va assolir el tron, va agafar el nom de Teglatfalassar III, i reorganitzà el país, el govern i l'administració, de manera que va ser més eficient. Va conquerir Babilònia i la va sotmetre altra vegada a tribut; després va derrotar Urartu i els medes i va anar a [[Regió de Síria|Síria]], que s'havia independitzat, i va sotmetre Fenícia ([[Arpad]] el 740 aC després de tres anys de setge), [[Hamah]] i altres principats; [[Azaries]] ([[Uzies]]), el rei jueu aliat a Hamah, va haver de pagar-li tribut. El 729 aC, va ocupar el país dels [[filisteus]] i va envair [[Israel]] en auxili del rei Ahaz de [[Regne de Judà|Judà]], que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort, i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC, va agafar-se el títol reial de Babilònia i deposà Nabumukinzeri (Ukinzer), a qui va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V, que va establir províncies per a l'imperi, eliminà els vassalls dubtosos i els substituí per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut, va envair el país i va assetjar la capital, [[Samària]], tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II
Línia 178:
==Províncies (fins al 800)==
* [[Assur]]
* [[Ninuwa]] (Nínive)
*Kilizi
*Kalhu
*Halahhu (Khalahhu)
*Apku
* [[Arbail]] (Arbela)
*Sibaniba
*Simu
*Talmusa
*Habruri
* [[Arrapkha]] (Kirkuk)
*Deru
*Lahiru
Línia 195:
*Katmuhi/Shahupa
*Raqmatu
* [[Nasibina]] (Nisibis)
* [[Guzana]]/[[Khanigalbat]]
* [[Tushan]] ([[Nairi]])
* [[Shinabu]]
*Birati
* [[Til Barsip]] (Tarbusibi)
*Meturna
*Rasapa
Línia 206:
*Arzuina
*Kipsuna
* [[Isana]]
* [[Harran]]
*Haurina (Khaurina)
*Mazamua/Lullumu ([[Zamua]]/[[Lullubi]])
*Balata
*Khalzu
* [[Khindanu]]
* [[Laqi]]
* [[Shuhi]] (Suhu)
*Dur-Issar
Línia 230:
== Art ==
L'art assiri rep una gran influència de l'art accadi. En el tractament dels temes representats en esteles i relleus, se'n diferencia per la pèrdua de protagonisme de la divinitat en favor del monarca.
Gran part de l'art assiri és dedicat a la propaganda política o, fins i tot, a produir temor a l'espectador, efecte que s'aconsegueix, per exemple, amb escenes de guerra que mostren aspectes cruels o amb relleus colossals de [[Lamassu|''lamassus'']]'','' que són toros alats amb cap humà.
Línia 249:
{{cal coor}}
{{ORDENA:Assiria}}
[[Categoria:Assíria| ]]
| |||