Ibrahim Bey: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cate. |
m Canvis menors, neteja, replaced: va tardar → va trigar AWB |
||
Línia 1:
'''Ibrahim Bey''' al-Kabir al-Muhammadi (Martkopi, prop de [[Tbilisi]] 1735-1816) fou bey mameluc governant de facto d'[[Egipte]], d'origen georgià. Fou capturat per mercaders d'esclaus [[turcs]] i va rebre el nom d'Ibrahim dels seus amos al que després es va afegir el tìtol [[bey]]. Fou comprat pel governant d'Egipte i després d'un servei lleial fou alliberat.
Va ser nomenat bey el 1768/1769, ''amir al-hadjdj'' el 1772 i ''daftardar'' el 1774. Quan [[Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab]] va iniciar una campanya contra el xeic [[Zahir al-Umar]] a [[Palestina]] (març del [[1775]]) va deixar el govern del Caire a Ibrahim. Mort Abu l-Dhahab ([10 de juny] de [[1775]]) el poder va passar als seus mamelucs coneguts com els muhammadiyya, entre els quals els més influents eren Ibrahim Bey, Murad Bey i Yusuf Bey; el primer va esdevenir [[Xaïkh al-Balad|shaykh al-balad]] (governador civil), el primer càrrec del país; Murad va esdevenir governador militar, i Yusuf Bey encarregat dels pelegrins (amir al-hadjdj); el poder l'exercien conjuntament; Murad era decidit i enèrgic mentre que Ibrahim era conciliador i vacil·lant. Murad va organitzar un complot que tenia per objecte l'assassinat de [[Ismail Bey]] que era mameluc del difunt Ali Bey (governant 1768-1773) però no havia fet cap reclamació per exercir el poder; això va portar a una lluita entre faccions al [[Caire]] i finalment Ibrahim i Murad van perdre el suport d'altres faccions mameluques i van fugir cap a l'[[alt Egipte]] (juliol), mentre Ismail Bey era nomenat ''shaykh al-balad'' (agost del 1777). Ismail no tenia prou suports segurs i Ibrahim i Murad no van tardar a retornar al Caire amb el suport de'una fracció dels mamelucs alawiyya (els mamelucs d'Ali Bey) dirigida per Hasan Bey al-Djuddawi, i recuperar el poder. Ibrahim va ser restaurat com a ''shaykh al-balad'' el febrer del [[1778]], i Murad Bey com a ''amir al-hadjdj'', però el poder es va exercir per un triumvirat entre Ibrahim, Murad i Hasan Bey al-Djuddawi.
Murad Bey no va
El febrer de [[1785]] Ibrahim i Murad es van reconciliar i Ibrahim fou restablert com a ''shaykh al-balad''. Totes aquestes lluites havien afectat a l'economia del país que estava en decadència; els peregrins que anaven a les ciutats santes estaven mal aprovisionats i el 1783/1784 i 1784/1785 la caravana a [[Medina]] no es va poder fer. Els tributs al govern otomà s'havien aturat. Llavors va intervenir l'Imperi Otomà que va enviar un contingent a les ordes de [[Cezayirli Gazi Hasan Pasha|Djezairli Ghazi Hasan Pasha]]. Murad i Ibrahim van decidir resistir ([[18 de juliol]] de [[1786]]) però les seves forces foren derrotades i el [[4 d'agost]] Ibrahim fugia del Caire on van entrar els otomans el dia [[8 d'agost]]. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va cridar a Ismail Bey i Hasan Bey de l'alt Egipte i el [[6 de novembre]] de [[1786]] va nomenar al primer com a ''shaykh al-balad'' i al segon com ''amir al-hadjdj''. Mentre Murad i Ibrahim s'havien refugiat al sud, a l'alt Egipte, d'eon Hasan Pasha va tractar de fer-los fora sense èxit. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va restar al Caire fins a la tardor del 1787 ([[6 d'octubre]] del [[1787]]) i abans d'abandonar la capital egípcia va emetre un decret que prohibia a Ibrahim i Murad retornar al Caire però els autoritzava a restar a l'alt Egipte
Línia 9:
Llavors va començar una llarga lluita entre Ismail Bey d'un costat i Ibrahim i Murad de l'altra. El conflicte va tallar les comunicacions entre les dos parts d'Egipte, i les confiscacions i taxes excessives que es cobraven al Caire van empitjorar la situació econòmica. Entre l'octubre de [[1787]] i l'octubre de [[1790]] hi van haver diverses revoltes populars al Caire.
El març del [[1791]] va morir Ismail Bey a causa d'una epidèmia de pesta. Ibrahim i Murad van retornar al Caire (juliol del 1791) i Hasan Bey va fugir a l'alt Egipte. El govern conjunt d'Ibrahim i Murad va durar set anys fins que va arribar [[Napoleó Bonaparte]] el juliol de [[1798]]. Fou derrotat pels francesos a la [[batalla de les Piràmides]] i a la d'[[batalla d'Heliòpolis|Heliòpolis]] i fou derrotat en les dues fugint cap a l'alt Egipte. Quan els francesos van evacuar Egipte el [[1800]], Ibrahim va reclamar el poder però hi havia altres pretendents.
Finalment [[Muhammad Ali Pasha]] es va imposar com a virrei el [[1805]]. Ibrahim va restar llavors a l'alt Egipte i això el va salvar de la massacra de la ciutadella del Caire ([[1 de març]] de [[1811]]) en què els potencials enemics de Muhammad Ali Pasha foren exterminats. Ibrahim i altres companys es va retirar cap a [[Núbia]] on van establir un campament permanent anomenat al-Urdi prop de Dongola. Allí va morir el [[1816]] (la notícia es va conèixer al Caire el març del 1816, la data exacta de la mort és desconeguda).
== Bibliografia ==
* Djabarti, ''Adjab al-athar'', Ed. Bulak.
| |||