Diferència entre revisions de la pàgina «Unitat perifèrica de Cefalònia»

m
cap resum d'edició
m (Corregit: - Orsini es va fer amb tot + Orsini va aconseguir tot)
m
'''Cefalònia''' és una illa de la [[mar Jònica]], la més gran d'aquesta mar. Té una superfície de 904 km² i uns 35.000 habitants.
{{millorar redacció|data=febrer de 2014}}
 
L'antiga '''prefectura de Cefalònia''' i actual '''unitat perifèrica de Cefalònia''' és una illa de la [[mar Jònica]], la més gran d'aquesta mar. Formava la [[Prefectures de Grècia|prefectura]] de Cefalònia. Té una superfície de 904 km² i uns 35.000 habitants. A partir de l'1 de gener de 2011 es divideix, segons el [[programa Cal·lícrates]], en dues [[unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]]: la [[Ítaca|unitat perifèrica d'Ítaca]] i la '''unitat perifèrica de Cefalònia'''.
 
L'antigaJunt '''prefecturaamb dealgunes Cefalònia'''illes isituades actualal '''unitat perifèrica de Cefalònia''' és una illa de la [[mar Jònica]]nord-est, la més gran d'aquesta mar. Formavaformava la [[Prefectures de Grècia|prefectura]] de Cefalònia. Té una superfície de 904 km² i uns 35.000 habitants.però Aa partir de l'1 de gener de 2011 es divideixva dividir, segons el [[programa Cal·lícrates]], en dues [[unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]]: la [[Ítaca|unitat perifèrica d'Ítaca]] (formada per les quatre illes i alguns illots al nord-est de Cefalònia) i la '''unitat perifèrica de Cefalònia''' (formada estrictament per aquesta illa).
[[Fitxer:GreeceKefallinia.png|thumb|right|255px|L'antiga prefectura de Cefalònia dins de Grècia]]
[[Fitxer:S5020200.JPG|thumb|Vista panoràmica d'Assos]]
== Història ==
 
===Període grec i romà===
[[Homer]] l'esmenta sota el nom de Same o Samos. El seu nom derivaria de Cèfalos que es va fer amo de l'illa amb ajut d'Amfitrió. [[Heròdot]] és el primer de donar aquest nom a l'illa (Cefalènia). L'illa estava formada per quatre estats (tetràpolis): Same, Pale, Cranis i Proni. Aquests noms derivarien segons la llegenda dels quatre fills de Cèfalos. Same i Proni (avui Tafió i probablement abans Tafos o Tafus) eren a la costa est, Cranis i Pales a l'oest. Es conserven també les ruïnes d'una ciutat romana a Cap Scala, al sud-est probablement construïda el segle I i que es deia Cefalènia. Avui dia té a prop el castell de Sant Jordi i és a la vora de la plana de Livadhó. Al nord es troben també les restes d'una fortalesa anomenada Asso, potser l'antiga Nesus.
 
 
[[Adrià]] la va donar a [[Atenes]], però les ciutats van retenir una certa autonomia. En temps del geògraf [[Claudi Ptolemeu]] fou inclosa a la [[província d'Epir]].
 
===Cefalònia bizantina i normanda===
 
Domini [[Imperi Bizantí|bizantí]] fins al final del segle XI quan fou ocupada pels normands el [[1082]]. Robert Guiscard hi va morir el 1085 després de reprimir la revolta de l'illa, quan assetjava una de les ciutats, i va donar nom al port: Fiscardo. Amb la seva mort va tornar a Bizanci, però després va ser ocupada pel pirata normand Margaritone di Brindisi el [[1185]] i el [[1194]] fou retornada als bizantins tot i que conservada de fet pel comte Mateu I Orsini (nét de Margaritone) i pel comte Leone Vetrano. Vetrano fou executat pels venecians deu anys després ([[1206]]) i Orsini va aconseguir tot el poder.
 
===Comtat sota domini feudal d'Acaia, Venècia i Nàpols===
A la caiguda de Constantinoble el [[1204]], poc després va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'[[Acaia]]. El feu fou confiat a Gaius, príncep de Tarent, que va acceptar la protecció de [[Venècia]] el [[1215]]; el [[1224]] Venècia la van reconèixer als [[Orsini]] que no n'havien perdut el control. Després dels Orsini va passar a [[Nàpols]] el 1324 i el 1357 el príncep de [[Tàrent]] la va retornar a Venècia i va ser integrada a la senyoria de [[Zante]] governada pels [[Tocco]], una família napolitana. Quan el darrer comte Carles Tocco, va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca. [[Fitxer:Myrrtos_Bay.JPG|thumb|Vista panoràmica de Myrtos]]
 
A la caiguda de Constantinoble el [[1204]], poc després va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'[[Acaia]]. El feu fou confiat a Gaius, príncep de Tarent, que va acceptar la protecció de [[Venècia]] el [[1215]]; el [[1224]] Venècia la van reconèixer als [[Orsini]] que no n'havien perdut el control. Després dels Orsini va passar a [[Nàpols]] el 1324 i el 1357 el príncep de [[Tàrent]] la va retornar a Venècia i va ser integrada a la senyoria de [[Zante]] governada pels [[Tocco]], una família napolitana. Quan el darrer comte Carles Tocco, va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca. [[Fitxer:Myrrtos_Bay.JPG|thumb|Vista panoràmica de Myrtos]]
 
===Senyoria dels Tocco i domini venencià===
 
El 1357 el príncep de [[Tàrent]] la va retornar a Venècia i va ser integrada a la senyoria de [[Zante]] governada pels [[Tocco]], una família napolitana. Quan el darrer comte Carles Tocco, va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca. [[Fitxer:Myrrtos_Bay.JPG|thumb|Vista panoràmica de Myrtos]]
 
El [[1480]] fou atacada pels turcs que es van emportar molts habitants i el soldà va fer casar als homes i dones amb homes i dones d'Etiòpia per formar un poble diferent per ser usat com esclaus. Els venecians van reconquerir l'illa el [[1482]] però la van retornar a Turquia per un tractat el [[1485]], si bé en van mantenir el feu mitjançant un tribut. Els turcs van establir una guarnició al castell de Sant Jordi. El [[1500]] la croada dirigida pels venecians i aragonesos va recuperar l'illa. Va romandre llavors en poder de Venècia amb capital a Sant Jordi, fins que aquest castell fou destruït per un terratrèmol el [[1757]] i la capital es va traslladar al port d'Argostoli.
 
===Domini francès i part de les Illes Jòniques===
 
El [[1797]] la República de Venècia fou abolida i els francesos van adquirir les seves possessions. El [[28 de juny]] de 1797 es va produir l'ocupació francesa. Els illencs van rebre als francesos com alliberadors i van alçar la bandera francesa. El [[17 d'octubre]] de 1797 va passar formalment a França pel tractat de Campio Formio. El [[7 de novembre]] de 1797 els francesos van crear els departaments de Corfú, Ithaca (que incloïa Ithaca, Lèucade, Cefalònia, Preveza i Vonitsa) i Mar Egeu (Zante i altres menors). Va romandre sota domini francès fins que el [[9 de novembre]] de [[1798]] russos i turcs ocuparen l'illa (ja havien ocupat abans Corfú i després van ocupar altres). El [[2 d'abril]] de [[1800]] es va crear la [[República de les Set Illes]] sota protectorat rus i otomà. Aquesta situació va durar fins al [[20 de juliol]] de [[1807]] en què Rússia va haver de cedir Cefalònia i les altres illes a França i renunciar al protectorat. El [[13 de setembre]] de [[1807]] Cefalònia fou annexionada a França i el [[8 d'octubre]] de [[1809]] va passar a formar part de les [[Províncies Il·liriques]]. L'[[octubre]] del [[1809]] els britànics ocuparen l'illa i la van mantenir sota ocupació fins al [[1814]] en què es va decidir constituir una [[República federal de les Illes Jòniques]] sota protectorat britànic en nom de les potències que es va proclamar el 5 de novembre del 1815. Disset governadors britànics van regir l'illa entre 1814 i [[1863]], dels quals cal esmentar especialment a Sir Charles Napier ([[12 de març]] del [[1822]] fins al [[1830]]) i en menor mesura a Sir C. S. Everton (a finals de la dècada dels 40). En aquell moment vivien a l'illa vora 60.000 persones.
 
===Cefalònia sota sobirania de Grècia===
 
El [[1863]] les illes foren entregades a Grècia pel protocol de Londres (Corfú, Cefalònia, Zante, Lèucade, Ithaca, Kythira, Paxos i altres menors).L'1 de juny de 1864 es va produir la incorporació a Grècia.
116.064

modificacions