Bahariya: diferència entre les revisions

138 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: - "governador del Oasis del + "governador de l'Oasi del)
Cap resum de modificació
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:Egypt-region-map-cities.gif|thumb|OasisOasi de Bahariya (al centre).]]
'''Bahariya''' (o '''Bahriyya''') és un [[oasi]] a l'oest del [[Nil]], a l'[[Alt Egipte]]. Va portar diversos noms: l'Oasioasi del nordNord, Zeszes, l'Oasioasi Parva, i a l'era cristiana oasisoasi d'Al-Bahnasa, entre d'altres. L'oasi era part de l'anomenat ''desert occidental'' o ''desert líbic''.
 
Els primers assentaments són del [[paleolític]]; les restes són molt visibles, però pràcticament la zona no s'ha excavat i gairebé tot el que se sap és del període de l'Imperi mitjà, gràcies a les excavacions d'[[Ahmed Fakhry]] i darrerament de [[Zahi Hawass]].
 
Durant l'Imperi Anticantic, probablement hi havia un governador regional, però no en resten proves. La zona era poblada pels [[tehenu]] libis, barrejats amb la gent del Nil i beduïns, contra els quals els egipcis van lluitar.
 
A l'Imperi mitjà portava el nom de ''Zeszes'' i era un domini egipci consolidat, però només s'ha trobat un escarabat amb el nom de Sesostris, però algunes proves mostren que Amenemhet i Sesostris II van dedicar atenció a la zona, que probablement era objecte d'atacs dels libis. Es creu que hi havia grans explotacions agrícoles, cases grans pelsper als terratinents i fins i tot una guarnició militar; un cultiu important era el vi, que era transportat en caravanes cap a la zona del Nil.
 
Durant la [[Dinastia XV d'Egipte|dinastia XV]], el tràfic comercial es va aturar (probablement, per la inseguretat de les rutes); [[Kamose]] esmenta l'oasi com Djes Djes, nom que porta el vi de la regió. Sota [[Tutmosis III]], es van fer millores a la regió incloent els regadius; en aquest temps, l'oasi pagava tribut a [[Tinis (Egipte)|Tinis]], segons es diu a la tomba de Rekhmire, [[djati]] (visir) de Tuthmosis III. D'aquest temps, és la tomba descoberta a [[Al-Qasr]], que correspon a Amenhotep Huy, titulat "governador de l'Oasioasi del nordNord"; amb la [[Dinastia XIX d'Egipte|dinastia XIX]], l'oasi va esdevenir més important per les seves mines de ferro (encara existeixen avui dia), sense que perdés importància l'agricultura. Amb [[Merenptah]] (fill de [[Ramsès II]]), Egipte va ser atacat pels libis i segurament Bahariya va ser una de les zones més afectades; alsels libis foren rebutjats per [[Ramsès III]]. Durant el tercer període intermedi i l'època posterior, l'oasi va tornar a emergir com un centre destacat.
 
[[Shoshenq I]], fundador de la [[Dinastia XXII d'Egipte|dinastia XXII]], d'origen libi, i després [[Sheshonq IV|Shoshenq IV]], van dedicar atenció a Bahariya, que segons Fakhry hauria estat la primera posició conquerida juntament amb [[Farafra]], i hauria servit de base per a la conquesta d'Egipte. En aquesta època, apareix un cap local anomenat ''Weshethet'', que portava el títol de "Capcap superior libi", càrrec probablement equivalent a governador, i un altre dignatari anomenat ''Arcawa'', que fou governador i sacerdot al final de la Dinastiadinastia XXII. D'aquesta època són les troballes més importants.
 
Després segueix un parèntesi fins que Bahariya retorna com a centre agrícola i comercial durant les dinasties XXV i XXVI. En aquesta darrera, els governadors eren nadius de l'oasi i continuaven dependent d'[[Abidos]] (Tinis). [[Amosis II|Ahmose II]] (570-516 aC) va enviar tropes a l'oasi contra els grecs de [[Cirenaica]] i contra els libis; en el seu honor, foren erigits dos temples i algunes capelles a Al-Qasr i [[Ain el-Muftella]]; aquest temples foren encara embellits en temps de la dominació persa. Sota els perses, es va establir a l'oasi una forta guarnició. És possible que Alexandre el granGran passés per l'oasi en el seu camí a l'[[oasi de Siwa]]. Sota Ptolemeu I, l'oasi va tornar a prosperar amb el restabliment de les vies comercials i com a base pelper al control del desert occidental; una guarnició militar grega va romandre permanentment a l'oasi. D'aquest període, és el cementiri conegut per la [[Vall de les mòmies daurades|''Vall de les mòmies daurades'']]. El deudéu adorat en aquest temps era [[Thoth]] en la seva forma d'Ibis; [[Hathor]] és esmentat com la senyora de l'Oasioasi; també s'esmenta a [[Amon]] i [[Khonsu]] amb el títol de "senyors de l'Oasioasi"; al turó del comerç de pollastres (Qarat al-Farargi), hi ha el cementiri dels ibis sagrats, i altres antiguitats de l'oasi; el nom prové del fet que els habitants locals creien que les mòmies eren de pollastres.
 
Al final del període grec i abans del control romà, els sistema de rec va entrar en decadència; sota domini romà, la situació no va millorar; els saquejadors del desert van atacar l'oasi i la vida allí es va tornar perillosa. Els romans van ser menys opressius a l'oasi i van construir una sèrie d'edificis i aqüeductes, alguns dels quals encara s'utilitzen avui dia a Bawiti i Izza; del període romà queden bastants tombes, vies, projectes agrícoles i edificis. Els soldats romans hi estaven estacionats almenys periòdicament. Un comandant militar de nom Adrià va revisar les forces el [[213]]; més tard, un poble anomenat ''Nobatai'', va atacar l'oasi i va destruir alguns llogarets; el [[399]], es van establir nous camps militars romans (bizantins).
 
En el període cristià, la tradició copta diu que fou cristianitzada per [[Santsant Bartolomeu]], un dels apòstols de Jesús; Abu Salih diu que Bartolomeu fou martiritzat a l'oasi, però d'altres diuen que ho fou a la costa; Abu Salih també informa de moltes esglésies de la zona i n'inclou una anomenada ''Sant Bartolomeu''. L'oasi fou seu d'un bisbe, tot i que es creu que va romandre un centre de culte pagà almenys fins al segle VII. En aquest temps es va dir ''Al-Bahnasa''.
 
El [[1921]], Dugald Campbell esmenta un monestir que encara romania a [[Al-Bawiti]], la principal ciutat de l'oasi, al qual dóna el nom desde ''Dar al-Abras'', El'el refugi dels Leprosos', i diu que tenia parets pintades, creus gravades i antigues inscripcions, i que els cristians li donaven el nom de ''Bahariya Mari Girgis'' ('Sant Jordi de Bahariya'). A més, esmenta el descobriment d'alguns taüts d'època púnica que sembla que va portar al Caire i són avui al Museu d'Antiguitats ([[Museu d'Antiguitats Egípcies]] del [[El Caire|Caire]]).
 
Fou conquerit per Ibn al-As a la meitat del segle VII. Sota els musulmans, fou conegut altre cop com Oasisa ''oasi del nordNord'' o ''Waha al-Khas''. El [[943]]/[[944]], apareix sota domini d'un emir berber de nom Abd al-Malik ibn Marwan, que era plenament independent. Després va caure en mans dels fatimites, que hi van nomenar governador. Sota els mamelucs constituïa un feu; l'oasi va patir alguns atacsaatacs dels beduïns i dels berbers. La comunitat cristiana va existir fins al [[segle XVI]] o potser elfins al XVII. El cultiu del vi, degut aper la prohibició del producte pels musulmans, es va acabar i l'economia va entrar en decadència; les olives i els datisdàtils foren sotmesos a taxes massa altes; molts camps van quedar coberts de sorra.
 
El [[1813]] [[Muhàmmad Alí Paixà|Muhammad Ali]] va reclamar l'oasi, que des feia un temps restava terra de ningú, com a part del seu govern. Bahariya requeria una força de 400 o 500 homessoldats per assegurar la pau i la tranquil·litat, però a partir de l'establiment del domini efectiu de Muhammad Ali es va reprendre el comerç.
 
El [[1819]], fou visitat per l'italià Belzoni que l'anomena com ''Wah al-Bahnasa'', o ''Wah al-Mendeesheh'', just quan Muhammad Ali començava a establir el seu domini a l'oasi de Siwa, que Belzoni també va visitar. El [[1820]] el va visitar Cailliaud, que va fer descripcions de monuments que després es van perdre, incloent l'arc de triomf romà d'Al-Haiz. Es creu que alguns monuments foren destruïts per un terratrèmol el [[1847]] i les seves restes reutilitzades. També el [[1820]] hi va ser Hyde. Pacho i Muller hi van ser el [[1823]]-[[1824]], Wilkinson el [[1825]], Rohlfs el [[1874]], el capità H. G. Lyons el [[1894]] i el [[1897]], John Ball i Hugh Beadnell, que van confeccionar mapes del territori.
 
El [[1916]] els [[Sanusiya]], aliats otomans, van enviar un exèrcit a Bahariya, on tenien força seguidors. Hi van romandre deu mesos, però en foren expulsats pels britànics amb soldats sudanesos després de la batallaBatalla d'Hara. El capità Williams va establir un lloc de vigilància a la muntanya que porta el seu nom (Djebel al-Ingleez). Es va establir la llei marcial i es van dictar noves normes.
 
L'oasi va patir un descens de població als anys cinquanta, i arribantarribà a menys de sis mil habitants, però el [[1986]] ja havia pujat a 20.000, i actualment és a l'entorn de 30.000. Una carretera ha substituït a l'antiga via de les caravanes.
 
Vegeu també:
 
* [[Al-Haiz]] (Al-Hayz),
* [[Al-Bawiti]],
* [[Al-Qasr]],
* [[Ain el-Muftella]],
* [[Temple d'Alexandre el Gran]],
* [[Temple de Bes]],
* [[Temple d'Hèrcules de Bahariya]],
* [[Tomba de Bannantiu]],
* [[Toma de Zedamonefankh]],
* [[Vall de les mòmies daurades]].
{{coord|28|33|N|29|01|E|type:city_region:EG|display=title}}
 
22.322

modificacions