Pèndol matemàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -180º +180°
m Corregit: la durada de les mateixes. Galileu > la seva durada. Galileu
Línia 118:
{{Cita|"Un dia en què assistia, alguna cosa distret sens dubte, a una cerimònia religiosa, va fixar la seva mirada en un llum de bronze, obra mestra de Benvenuto Cellini, que, suspesa d'una llarga corda, oscil·lava amb lentitud davant l'altar. Potser, amb els ulls fixos en aquell metrònom improvisat, va unir la seva veu a la dels celebrants, la llum es va detenir a poc a poc i, atent Galileu als seus últims moviments, va observar que marcava sempre el mateix compàs "|J. Bertrand: '' Galileu i els seus treballs ''}}
 
Aquesta última circumstància va ser la que més va atreure l'atenció de Galileu; tot i que l'[[Amplitud (física)|amplitud de les oscil·lacions]] s'anava reduint, romania sensiblement constant la seva durada de les mateixes. Galileu va repetir moltes vegades l'experiment i va acabar per descobrir la relació existent entre aquesta durada i la longitud de la corda que suportava al pes oscil·lant. Més endavant, cap a l'any [[1673]], [[Christian Huygens]] va trobar l'expressió del període corresponent a les oscil·lacions de petita amplitud, basant la seva demostració en les lleis de caiguda dels greus, segons les havia enunciat Galileu.
 
Com que les petites oscil·lacions del pèndol són isòcrones, és útil per a la mesura del temps (vegeu [[rellotge de pèndol|rellotges de pèndol]]).