'''Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí''', més conegut com a '''Abu-Ubayd al-Bakrí''' o, simplement, '''Alal-Bakrí''' (segle XI, vers [[1010]]-[[1094]]) fou un [[geògraf]] [[andalusí]], el més gran de l'[[Magrib|occident musulmà]] junt amb [[Al-Idrissí]]. Era fill d'[[Izz-ad-Dawla Abd-al-Aziz al-Bakrí]], que fou [[emir]] de [[Huelva]] (''Walba'') i [[Saltés]] (''ShaltishXaltix''), emirat fundat el [[1012]] i que va tenir un o dos sobirans, Izz al-ad-Dawla Abd-al-Aziz al-BakriBakrí amb seguretat i potser el seu pare (avi del geògraf) [[Abu-Musab Muhàmmad ibn Ayyub|Abu-Mussab Muhàmmad ibn Ayyub]], ja que el [[1051]], sota pressió política i militar, va haver d'entregar l'emirat al rei [[Abbàdides|Al-MutadidAbbad Ibnibn AbbadMuhàmmad al-Mútadid|al-Mútadid]] de [[Sevilla]]. La família es va establir a [[Còrdova]].
En aquest temps governava Còrdova la [[Banu Jàhwar|dinastia jahwaritajahwàrida]] i el seu cap, [[Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid]] va protegir a la família.
El seu pare va morir vers el [[1064]]. Va ser alumne del cronista Abu Marwan [[Ibn Hayyan]] i va treballar per la cort dels [[Banu SumaidhSumàdih]] d'[[al-Mariyya]] i per alguna altrealtra. Quan van arribar els [[almoràvits]] a la penínsulaPenínsula ja havia escrit la major part de les seves obres i sembla que mai havia viatjat. Amb el [[soldà]] almoràvit es va establir a ''[[Qurtuba]]''Còrdova on va morir l'octubre/novembre del [[1094]]
