Enquadrament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - consisteix en fotografiar + consisteix a fotografiar |
m Corregit: - cantonades de la mateixa: + cantonades d'aquesta: |
||
Línia 39:
D'altra banda el fotògraf ha de tenir presents ''les línies dominants'' i utilitzar-les per dirigir l'atenció de l'espectador, no desviar-la. Es pot trobar una línia gairebé en qualsevol cosa. Una de les normes més populars de la composició es basa en la repetició de les línies i objectes, especialment quan el tema és una estructura. Les línies poden ser, horitzontals, verticals, corbes o obliqües. Les diagonals i línies en "S" són molt més interessants que les línies paral·leles, s'utilitzen per imprimir un cert moviment a les fotos.
El cas més bàsic de línia dominant és la d'horitzó. La línia d'horitzó actua de referent per a l'espectador i és convenient col·locar-la recta (no inclinada) i no en el centre vertical de la imatge sinó a dos terços (per dalt o per baix), ja que si es col·loca la línia de l'horitzó al centre s'obtindrà una imatge descriptiva, inexpressiva; mentre que en baixar-la o pujar-la estem prevalent el cel, el mar o la terra com a fons (o fins i tot motiu) de la imatge.
Un altre cas típic són les línies diagonals que sovint es formen en les fotografies: per exemple, la barana d'un passeig, una vorera, un camí... tots aquests elements formen línies dominants en la fotografia i poden, per tant, ser utilitzats per conduir l'atenció. Un recurs habitual és col·locar aquestes línies en les diagonals de la fotografia fent-les coincidir amb una o més cantonades
En tallar les línies dominants amb un dels costats de la fotografia aquesta sembla interrompre's bruscament, mentre que en portar una línia a una cantonada dóna la sensació de continuïtat.
| |||