Esport Club Granollers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la mateixa, + la mateixa caetogira, |
|||
Línia 110:
A partir de 1920 es produeix un salt de nivell en les ambicions del club, coincidint amb l'arribada a la presidència de Ferran Palau i Rosell, director gerent del Banc de Granollers, així com del seu successor Francesc de Paula Serra i Barber, nomenat el 1922. Una de les empreses més importants que es proposen és l'adquisició d'un camp de futbol més modern i espaiós, que respongui a les noves exigències d'una audiència i d'uns futbolistes que han crescut braç a braç. Uns terrenys que es troben a mig camí del carrer Girona són els escollits i, sota el mandat de Francesc Serra, passen a pertànyer legalment al Granollers Sport Club el 29 de juny,<ref>''La Gralla''. Granollers, Any II n.60 p.8 (2 de juliol de 1922)</ref> començant les obres d'aplanat i desbrossament el 4 de juliol,<ref>''La Gralla''. Granollers, Any II n.61 p.9 (9 de juliol de 1922)</ref> per ser inaugurant el següent 2 de setembre de 1922. Amb una superfície total de 13.056 m² (136 x 96 metres), dels quals s'aprofiten 104 x 64 metres pel terreny de joc, amb gespa i perímetre delimitat, el nou '''Camp del Carrer Girona''' es converteix en un dels recintes esportius amb més capacitat de la [[Catalunya]] del moment.<ref>L'àrea de joc era inclús més gran que la del [[Camp de Les Corts]] —inaugurat tot just tres mesos abans— la qual mesurava 101 x 62 metres.</ref> Disposa de tres vestidors amb les corresponents instal·lacions sanitàries, a més d'altres equipaments annexes com la secretaria del club i un quiosc de begudes.<ref name="LG1"></ref>
Durant les setmanes prèvies a la inauguració, la junta directiva treballa de valent per oferir a la ciutat un bon espectacle en els tres partits previstos, que volen fer coincidir amb els tres dies de Festa Major. Es posen en contacte amb un parell dels equips més potents del nord d'[[Espanya]], la [[Real Unión Club|Reial Unió d'Irun]] i l'[[Sporting de Gijón]], però ambdós declinen l'oferta degut a llurs compromisos internacionals.<ref>''La Gralla''. Granollers, Any II n.64 p.7 (30 de juliol de 1922)</ref><ref>''Gent d'ara''. Granollers, Any I n.28 p.3 (30 de juliol de 1922)</ref> Finalment, el cartell queda format tot per equips catalans: el [[FC Barcelona]], que hi arriba com a campió de Catalunya de Primera Categoria i campió de la Copa del Rei, el [[FC Martinenc]], que s'hi presenta com a subcampió de Catalunya de Segona Categoria, i tancant la selecció, el [[Terrassa FC|FC Terrassa]],<ref>La participació del Terrassa fou una improvisació d'última hora, puix que estava prevista la de l'[[Atlètic FC de Sabadell]], campió de Barcelona de Tercera Categoria i subcampió de Catalunya de la mateixa caetogira, i que a més havia aconseguit l'ascens a Primera B en quedar una plaça lliure gràcies a la fusió del [[FC Internacional]] i el [[UE Sants|Centre d'Sports de Sants]].</ref> que aquell any havia quedat cuer de la Segona Categoria. Per la seva part el Granollers porta tres anys consecutius quedant primer de grup a la fase regional de la Tercera Categoria. Els partits programats són Granollers-Martinenc (dissabte 2), Barcelona-Martinenc (diumenge 3) i Granollers-Terrassa (dilluns 4). Dos empresaris fan donació de trofeus per ser disputats en els partits on intervé l'equip amfitrió. Es tracta de Josep Germà, industrial i filàntrop [[sabadell]]enc fundador i propietari de l'empresa de licors ''Anís del Taup'',<ref name="LG1"></ref><ref name="GdA">''Gent d'ara''. Granollers, Any I n.32 p.3 (26 d'agost de 1922)</ref><ref name="LG2">''La Gralla''. Granollers, Any II n.68 p.8 (27 d'agost de 1922)</ref><ref>[http://cac.drac.com/199910/19991027.html ''Cara a cara amb Amparo Germà Rovira, néta de Josep Germà Homet'']. Entrevista de Víctor Colomer (Sabadell, 27 d'octubre de 1999)</ref> i Francesc Pocurull, director del Cinema Principal de [[Granollers]] i propietari de l'Hotel Domènech de [[Rubí]].<ref name="LG1"></ref><ref name="GdA"></ref><ref name="LG2"></ref><ref>''La Gralla''. Granollers, Any II n.65 p.7 (6 d'agost de 1922)</ref> Però el partit més anhelat és el Barcelona-Martinenc, tot i no tenir copa pel guanyador, encara que sí medalles. El Barcelona havia anunciat que esperaria a començar la seva pretemporada amb motiu de tal efemèride, honor que és rebut amb goig per la parròquia local, esperant poder contemplar els blaugranes [[Josep Samitier i Vilalta|Samitier]] i [[Paulino Alcántara Riestra|Alcántara]] o el martinenc [[José Landazabal Uriarte|Lakatos]]. S'afegeix al clima d'espectació el fet que ambdós onzes no s'han vist les cares des de fa dos anys; el matx genera igual entusiasme a [[Barcelona]] i [[Sant Martí de Provençals|Sant Martí]] i es preparen trens especials fins a la capital del [[Vallès Oriental]]. El resultat final fou de 5 a 2 per al Barcelona.<ref name="LG1"></ref><ref name="GdA"></ref><ref name="LG2"></ref>
=== L'època daurada: de campió del Vallès a la Primera Categoria ===
| |||