Viquipèdia

The Kiss in the Tunnel: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Ampliació i anàlisi
Línia 33:
| Seguida de =
}}
'''''The Kiss in the Tunnel''''' és una pel·lícula muda deel [[1899]] filmada per [[George Albert Smith]] (1864 – 1959) que representa una escena amorosa. Durant l'entrada d'un tren a un túnel, una parella aprofita el moment de foscor per fer-se petons dins del compartiment del vagó. L’argumentEs és senzill i aprofita dos dels temes més populars de les pel·lícules del moment: pel·lícules en les que es mostren petons i pel·lícules que mostren trens que es dirigeixen cap aconsidera la pantalla.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Klein|nom=Amanda Ann|títol=American Film Cycles: Reframing Genres, Screening Social Problems, and defining subcultures|url=https://books.google.es/books?id=WKnDan5gg9EC&pg=PT15|edició=|llengua=anglès|data=2011|editorial=University of Texas Press|lloc=Austin|pàgines=2|isbn=978-0-72680-2292}}</ref> En el seu moment aquestaprimera pel·lícula va constituir una gran novetat ja que a diferència de les pel·lícules del moment, filmades en un únic pla-seqüència és el primer cop que hies harealitza un muntatge posteriord'escenes deper tresdonar seqüències:continuïtat l’entrada del tren al túnel, l’escena dels petons ia la sortidahistòria del túnelexplicada.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gray|nom=Frank|títol=The Silent Cinema Reader|url=http://vicmixedmedia-egle.wikispaces.umb.edu/file/view/Gray's+Emergence+of+the+Edited+Film+in+England.pdf|edició=|llengua=anglès|data=2004|editorial=Routledge|lloc=|pàgines=51|isbn=978-0-41525-2843}}</ref>
 
== Argument ==
La pel·lícula estàcomença formada perquan tresveiem seqüènciesque muntades: En la primera, es filmade la boca d’un túnel mentre en surt un tren, per després, una altra màquina, a través d’un [[d'un tràveling]], frontalentrar subjectiu,al filmarmateix túnel com si hien haguésfóssim unael altraconductor. màquina queTot s'apropaseguint aveiem la bocadins del túneltren finsuna queparella hidins entra. La segona seqüència és un placompartiment general(els fixactors ensón quèel espropi veudirector unai parellala dinsseva undona<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abel|nom=Richard|títol=Encyclopedia compartimentof delEarly trenCinema|url=https://books.google.es/books?id=hFxwX-dM008C|edició=|llengua=anglès|data=2005|editorial=Routledge|lloc=|pàgines=595|isbn=0-415-23440-9}}</ref> ) disposada en seients oposats, ell fumant i llegint un diari, ella llegint un llibre. Després de dir-se alguna cosa, ell s’aixeca i, aprofitant que estan dins del túnel, li fa algunes carícies i diferentsdesprés petons. En cert moment, l’home, per besar-la, ha deixat el seu barret al seient i quan s’asseu l’aixafa. A partir d’aquell moment tots dos tornen a seure formalment i llegir. La terceradarrera seqüència és unveiem tràvelingcom frontalel subjectiutren cap a la sortidasurt del túnel.
 
== RodatgeAnàlisi ==
L’argument és senzill i aprofita dos dels temes més populars de les pel·lícules del moment: pel·lícules en les que l'espectador tenia l'oportunitat de veure una parella fent-se un petó, fins i tot en primer pla i pel·lícules en que l'explota l'efecte que s'anomenà "''phantom rider''" consistent en col·locar una càmera portàtil dins un tren en moviment posant l'espectador en la posició d'un passatger del tren.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Klein|nom=Amanda Ann|títol=American Film Cycles: Reframing Genres, Screening Social Problems, and defining subcultures|url=https://books.google.es/books?id=WKnDan5gg9EC&pg=PT15|edició=|llengua=anglès|data=2011|editorial=University of Texas Press|lloc=Austin|pàgines=2|isbn=978-0-72680-2292}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Amanda Ann Klein i R. Barton Palmer|nom=|títol=Cycles, Sequels, Spin-offs, Remakes, and Reboots: Multiplicities in Film and Television|url=https://books.google.es/books?id=IvK4CwAAQBAJ&pg=PA34|edició=|llengua=anglès|data=2016|editorial=University of Texas Press|lloc=Austin|pàgines=34|isbn=}}</ref>
El propi director, juntament amb la seva dona,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abel|nom=Richard|títol=Encyclopedia of Early Cinema|url=https://books.google.es/books?id=hFxwX-dM008C|edició=|llengua=anglès|data=2005|editorial=Routledge|lloc=|pàgines=595|isbn=0-415-23440-9}}</ref> són els actors de la pel·lícula. La història s'articula al voltant d'aquests tres plans: el primer és el plantejament, el segon és el nus i el tercer, el desenllaç. Amb els tràvelings s'intenta trencar la rigidesa de l'[[enquadrament]]. El pla general intermedi, però, queda descontextualitzat perquè, a diferència dels dos tràvelings, no està rodat en exteriors sinó que s'ha utilitzat un decorat que no respecta ni el [[ràcord]] de la llum, ni el del temps, ni el del moviment.<ref name="riambau">RIAMBAU, Esteve, ''Cinema i indústria cultural. El naixement del cinema dins les altres indústries culturals''. 2005. Universitat Autònoma de Barcelona.</ref>
 
En el seu moment aquesta pel·lícula va constituir una gran novetat ja que a diferència de les pel·lícules del moment, filmades en un únic pla-seqüència és el primer cop que hi ha un muntatge posterior de tres seqüències: l’entrada del tren al túnel, l’escena dels petons i la sortida del túnel.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gray|nom=Frank|títol=The Silent Cinema Reader|url=http://vicmixedmedia-egle.wikispaces.umb.edu/file/view/Gray's+Emergence+of+the+Edited+Film+in+England.pdf|edició=|llengua=anglès|data=2004|editorial=Routledge|lloc=|pàgines=51|isbn=978-0-41525-2843}}</ref> La història s'articula al voltant d'aquests tres plans: el primer és el plantejament, el segon és el nus i el tercer, el desenllaç.
 
La pel·lícula està formada per tres seqüències muntades: En la primera es filma l'entrada d'un tren a la boca d'un túnel a través d’un [[tràveling]] frontal subjectiu. Amb els tràvelings s'intenta trencar la rigidesa de l'[[enquadrament]]. L'originalitat de Smith consisteix a col·locar la càmera de manera que com a espectadors prenem el punt de vista del conductor i no pas dels passatgers, obtenint un efecte de [[tràveling]]. La segona seqüència és un pla general fix en què es desenvolupa l'acció del petó. L'escena esta filmada sense realisme i el decorat és una paret pintada i no es respecta ni el [[ràcord]] de la llum, ni el del temps, ni el del moviment.<ref name="riambau">RIAMBAU, Esteve, ''Cinema i indústria cultural. El naixement del cinema dins les altres indústries culturals''. 2005. Universitat Autònoma de Barcelona.</ref> . Aquest pla general intermedi queda d'aquesta manera descontextualitzat de les altres dues escenes filmades en exteriors. La tercera seqüència està filmada és un tràveling frontal subjectiu cap a la sortida del túnel.
 
== Seqüeles ==
L'èxit d'aquesta pel·lícula va generar diverses seqüeles com ''The Kiss in the Tunnel'' (1899, de [[James Banforth]]), ''Love in a Railroad Train'' (1902, de [[S. Lubin]]) o ''What Happened in the Tunnel'' (1903 d'[[Edwin S. Porter]]).<ref name=":0" />
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Kiss_in_the_Tunnel»