Comtat de Kyburg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - mort d'Hartmann V + mort de Hartmann V
m Corregit: - néts d'Hartman I, + néts de Hartman I,
Línia 5:
*L'altra teoria diu que una casa senyorial amb dominis a Kyburg i Winterthur, va enllaçar amb els [[Nellenburg]], una branca dels Udalrics que van agafar llavors el nom de Winterthur; extingits els Nellenburg la parenta més propera seria Adelaida, que va fer valer els seus drets i el seu marit Hartman i els seus descendents haurien pres possessió entre 1100 i 1150 de part de l'herència en perjudici dels altres pretendents, com Adalbert de [[Mörsburg]], els [[comtat de Veringen|comtes de Veringen]] o el [[bisbat de Constança|bisbe de Constança]].
 
En la segona generació el domini de '''Dillingen-Kyburg''' es va repartir entre el néts d'de Hartman I, Adalbert (+ 1170) que va rebre la part de Suàbia, i el fill, Hartman III, que va rebre Kyburg i els altres dominis d'Adelaida. Des de la meitat del segle XII els Kyburg foren vassalls dels [[Hohenstaufen]]; Hartman III es va casar a Richenza de [[comtat de Lenzburg|Lenzburg]], filla d'Arnold de Baden-Lenzburg, un fidel aliat dels Hohenstaufen; es diu que l'enllaç no buscava tant la dot com la relació amb els Hohenstaufen. Els Lenzburg es van extingir el 1172/1173 i els comtes de Kyburg foren admesos a l'herència junt als Hohenstaufen i els [[Zahringen]], però no se sap que van obtenir en el repartiment, si bé sembla probable que fos els alous d'Arnold de Lenzburg a la regió del llac de Walenstadt, del Gaster i a la rodalia de Baden; altres béns com l'advocacia de l'abadia de [[Schänis]] i del capítol de [[Beromünster]], haurien passat als Hohenstaufen (al fill de l'emperador, Otó) però a la mort d'aquest vers 1200 haurien estat agafats pels Kyburg. La successió dels Lenzburg va deixar oberts diversos litigis doncs encara el 1254 Elisabet de Chalon reivindicava Lenzburg i diverses possessions a Suïssa oriental, que finalment va aconseguir pel seu marit Hartman V el Jove (comte de Kyburg + 1263) per uns medis als que els Kyburg van recórrer sovint, que consistia a fer donacions als dominis eclesiàstics per arranjar litigis de propietats. Després de rebre una part de l'herència de Lenzburg, a partir de vers 1180 els Kyburg van consolidar el seu poder fundant les viles de Diessenhofen i de Winterthur (abans un castell) i es van constituir una clientela de petits senyors la major part antics feudataris dels Lenzburg. Al·legant el dret de feu vacant es van apoderar d'alguns dominis de nobles com les senyories de Weisslingen i de Rossberg.
 
El domini dels Kyburg es va augmentar després amb l'extinció dels [[Zahringen]] a la mort de [[Bertold V de Zahringen]] el 1218, la filla del qual, Anna, s'havia casat amb Ulric III (fill de Hartman III de Kyburg i de Richinza de Lenzburg). Ulric aconseguí amb el suport d'Egenó d'[[comtat d'Urach|Urach]], un altre gendre del difunt, de fer valer els seus drets enfront d'altres rivals, com a principal hereu del patrimoni dels Zahringen. Així els Kyburg van entrar en possessió de grans dominis a la Borgonya incloent les viles de [[Friburg (Suïssa)|Friburg]], [[Thoune]] i [[Berthoud]], a Aargau i l'actual cantó de Zuric; però no va aconseguir el suport dels Hohenstaufen, per la qual cosa no van poder dominar l'advocacia imperial de [[Zuric]], ni (el 1226) la de l'[[abadia de Saint Gall]]; això els va separar dels Hohenstaufen i foren uns dels principals suports del Papa en la [[guerra de les Investidures]] contra l'Emperador. L'oposició dels Hohenstaufen va fer que els Kyburg es dediquessin a la consolidació o neutralització de béns litigiosos; el 1225 van fundar a l'antic domini dels senyors de Weisslingen prop de Winterthur, l'abadia de [[Heiligberg]], a la que van declarar necròpolis familiar; el 1233 van fundar el convent de [[Töss]], a l'oest de Winterthur, que també van dotar amb béns agafats dels Weisslingen i els Rossberg, i que marcava la frontera entre els propis territoris i els rivals regionals, els [[comtat de Rapperswil|comtes de Rapperswil]].