Parsua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - a la mitjan segle + a mitjan segle |
m Corregit: - nord-oest d'Hamadan) + nord-oest de Hamadan) |
||
Línia 22:
Durant el regnat d'[[Assarhaddon]] (680-669 aC), els [[escites]]-[[cimmeris]] assentats a la regió que després fou la [[Sacasene]] van començar a atacar la frontera assíria. El 679 aC, el rei cimmerioescita Teušpa va envair Assíria, però fou rebutjat; en aquest temps, ja un cos d'escites servien en l'exèrcit assiri. Entre 679 i 677 aC, els assiris van atacar els revoltats maneus o manneus (de Manna) aliats als escites, dirigits per Ishpakaia (Išpakaia) i els assiris van fer una incursió a l'est fins a Patusharra (Patušarra, antic persa ''Pātišuvari'', elamita ''Pattišmarriš'', persa mitjà ''Padišxwārgar'', grec ''Choarene'', situat a l'est de [[Mazanderan|Māzandarān]]), al nord-est del mont [[Bikni]]. El 676 aC, uns caps medes, Uppis de Partakka (grec ''Paraitakene'', llatí ''Paraetacene'', seria la moderna [[Isfahan]]), Zanasana de Partukka (a Hircània, lloc desconegut), i Ramataia de Urakazabarna ([[Hircània]], modern [[Gurgan|Gorgān]], atacats per prínceps veïns o per caps escites, van demanar ajut a [[Assíria]]. Com que les expedicions a l'est cada vegada costaven més, el rei va decidir dedicar-se a consolidar el seu poder a Zamua, Parsua i Mèdia i, el 672 aC, va concertar tractats en aquest sentit amb els prínceps medes. Els medes es van desplaçar al sud mentre els cimmerioescites s'establien a Parsua.
Vers el 671 aC, les províncies medes es van revoltar. La direcció va correspondre a Kaštariti de Karkašši, Dusanni de Saparda, i Mamitiaršu de Maday o [[Mataa]], que van aconseguir l'aliança de Manna, dels cimmeris i dels escites (aquests dirigits per Partatua). Kishesim i la província a l'oest d'aquesta, Bit Hamban, foren atacades. Vers el 670, la regió de Kišesim o Kishesim (també Kišesi, Kišasa, Kišusimai, probablement al nord-oest
Els escites i cimmeris es van aliar a Manna, van conquerir la fortalesa de Dūr-Ellil i van atacar l'establiment de Šarru-iqbi, que van ocupar. Els territoris perifèrics com [[Allabria]] foren també ocupats i Manna i Assíria van esdevenir frontereres des de Mèdia al Gran Zab. Però sota Assurbanipal, vers el 659 aC, els assiris van recuperar el control; arribaren a Izirtu, la capital de Manna (que no van poder ocupar) i el poble es va revoltar contra el rei Akhsheri (Ahšeri) i el van matar i van passejar el seu cadàver pels carrers. Els seus germans, família i clan foren morts per les armes. Un fill, Ualli, es va escapar de la matança i va esdevenir després rei, i va esdevenir aliat assiri, assegurant així la seguretat al nord de Parsua.
| |||