Toghril Beg I: diferència entre les revisions

El 1041/1042 va sotmetre als [[ziyàrides]] del [[Mazanderan]] que van esdevenir tributaris. Va aconseguir dominar [[Rayy]] expulsant al [[buwàyhida]] Abu Kalidjar que s'havia fet fort a la ciutadella de Tabarak (1042/1043) i va començar a encunyar moneda a Rayy que va erigir en la seva capital. Va operar contra els [[kakúyides]] a [[Hamadan]]. El 1046 va enviar al seu germanastre o cosí [[Ibrahim Inal]] contra el dirigent kakúyida d'de Hamadan [[Garxasp ibn Muhàmmad|Abu Kalidjar Garshasp]] i Inal va expulsar als kakúyides i va avançar cap al [[Kurdistan]] on el 1046 va nomenar com a governador de [[Kirmanshah]] i [[Dinawar|Daynawar]] a Badr ibn Tahir ibn Hilal dels kurds [[hasanwàyhides]]; va intervenint també en les lluites dels [[annàzides]]; la família hasanwàyhida conservava únicament la seva fortalesa principal, [[Sarmadj]], però el darrer emir va morir el 1047 i la fortalesa va passar a Ibrahim Inal; aquest va arribar fins al [[Caucas]], on va lluitar contra els [[abkhaz]] (1048). Mentre Toghril va fer el seu primer atac a [[Isfahan]] (1046/1047) on va imposar tribut al kakúyida local [[Faramurz ibn Muhammad|Abu Mansur Faramurz]]. Va tornar a la ciutat el 1050/1051 i va liquidar la dinastia, després d'un setge que va durar un any a causa de la manca de preparació dels oghuz per la guerra de setges; finalment però Faramurz es va haver de rendir per manca de queviures al començament de 1051 i se li va concedir [[Yadz]] i [[Abarkuh]]. Toghril es va instal·lar a [[Isfahan]] que va restaurar i en va fer la seva residència principal.