Toghril Beg I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -s'havia fet amb el poder +havia assolit el poder
m Corregit: - kakúyida d'Hamadan [[Garxasp + kakúyida de Hamadan [[Garxasp
Línia 7:
 
==Conquestes a l'Iran==
El 1041/1042 va sotmetre als [[ziyàrides]] del [[Mazanderan]] que van esdevenir tributaris. Va aconseguir dominar [[Rayy]] expulsant al [[buwàyhida]] Abu Kalidjar que s'havia fet fort a la ciutadella de Tabarak (1042/1043) i va començar a encunyar moneda a Rayy que va erigir en la seva capital. Va operar contra els [[kakúyides]] a [[Hamadan]]. El 1046 va enviar al seu germanastre o cosí [[Ibrahim Inal]] contra el dirigent kakúyida d'de Hamadan [[Garxasp ibn Muhàmmad|Abu Kalidjar Garshasp]] i Inal va expulsar als kakúyides i va avançar cap al [[Kurdistan]] on el 1046 va nomenar com a governador de [[Kirmanshah]] i [[Dinawar|Daynawar]] a Badr ibn Tahir ibn Hilal dels kurds [[hasanwàyhides]]; va intervenint també en les lluites dels [[annàzides]]; la família hasanwàyhida conservava únicament la seva fortalesa principal, [[Sarmadj]], però el darrer emir va morir el 1047 i la fortalesa va passar a Ibrahim Inal; aquest va arribar fins al [[Caucas]], on va lluitar contra els [[abkhaz]] (1048). Mentre Toghril va fer el seu primer atac a [[Isfahan]] (1046/1047) on va imposar tribut al kakúyida local [[Faramurz ibn Muhammad|Abu Mansur Faramurz]]. Va tornar a la ciutat el 1050/1051 i va liquidar la dinastia, després d'un setge que va durar un any a causa de la manca de preparació dels oghuz per la guerra de setges; finalment però Faramurz es va haver de rendir per manca de queviures al començament de 1051 i se li va concedir [[Yadz]] i [[Abarkuh]]. Toghril es va instal·lar a [[Isfahan]] que va restaurar i en va fer la seva residència principal.
 
La lluita contra els [[buwàyhides]] del [[Fars]] i l'[[Iraq]] fou més complicada. El 1054 va fer una expedició a Anatòlia oriental amb poc resultat; fou llavors quan Rais al Ruasa ibn al-Muslima, visir del califa [[Al-Qàïm (abbàssida)|al-Qàïm]] (1031-1075) el va convidar a intervenir a l'Iraq on havia triomfat una revolta dels soldats turcs de Bagdad i els rebels havien saquejat la capital del califat; el [[ukàylida]] Kuraysh va aprofitar per fer una incursió a Baradan on van fer molt de botí. Un cap militar al servei dels buwàyhides, s'havia erigit com el principal: [[al-Basasiri]], que havia conquerit [[al-Anbar]] al ukàylida Karwash (1050), i [[Bàssora]] al germà de l'emir buwàyhida [[Malik al-Rahim]] (1052); va fer aliança amb els [[mazyàdides]] i va donar suport al seu emir Dubays que estava sent atacat a al-Djamian (després [[al-Hilla]]) pels [[Banu Khafadja]].