Transoxiana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la d'Hashim ibn + la de Hashim ibn
m Corregit: - la d'Hashim ibn + la de Hashim ibn
Línia 26:
 
Del període entre la presa del poder dels [[abbàssides]] i l'arribada dels [[samànides]], el que millor se sap són les diverses rebel·lions que hi va haver. Una molt important fou la que va tenir lloc en el govern d'Humayd ibn Qutayba al-Tai (768-776)
dirigida pel [[mawla]] [[kharigita]] [[Yusuf al-Barm al-Thakafi]], centrada a [[Bukharà]] i a [[Badghis]] i la de Hashim ibn Hakim o Ata (conegut com [[al-Mukanna]], 768-783). En el temps del califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] es va revoltar el nét del kharigita Yusuf Mansur ibn Abd Allah. La rebel·lio més greu fou evidentment la d'de Hashim ibn Hakim (conegut com [[al-Mukanna]], 768-783) el profeta velat, als partidaris del qual se'ls anomenava com "els del vestits blancs" (''al-mubayyida'', ''ispidh-djamagan''). Al-Mukanna era un antic adepte d'Abu-Múslim. La revolta es va iniciar sota el governador Humayd i va seguir sota el seu successor Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid (776-777) i dos successors més (Muad ibn Muslim 777-779, al-Musayib ibn Zuhayr al-Dabbi 779-783) fins al 783. Sogdiana li va donar al rebel un ampli suport, especialment a Kish, a Nakhshab (o Nasaf) i a Bukharà;<ref>el sobirà Bunyat, fill de l'antic ''Bukhar-thuda'' Tughshada (+[[739]]), va abjurar de l'islam i es va unir a la revolta i a les doctrines d'al-Mukanna; va perdre el tron el 782</ref> aquestes doctrines no són conegudes i se'l fa un [[zoroastrià]] esdevingut mazdaqueu o neomazdaqueu potser amb element del [[maniqueisme]]; es declarava avatar d'Abu-Múslim. La revolta fou reprimida per al-Musayib ibn Zuhayr al-Dabbi i encara el seu successor van combatre als seguidors en zones rurals i no es van extingir fins passats dos segles.
 
El 8906-809 va veure la revolta de [[Rafi ibn Layth]], nét de [[Nasr ibn Sayyar]] centrada a Transoxiana però amb partidaris principalment a [[Caghaniyan]] i [[Khuttal]] i al [[Khwarizm]]. Aquesta rebel·lió hauria estat per motius personal i no religiosos o ideològics. Rafi va aconseguir matar al governador de Samarcanda i obtenir el suport del príncep de Shash i dels [[karluks]]<ref>els karkuks van sorgir als antics khanats turcs i es pensa que foren els antecessors dels [[Ilek khans]] o [[karakhànides]]; ocupaven la part oriental de la conca del Sirdarià i el [[Semmirechye]] en turc [[Yeti Su]] que vol dir "País dels Set Rius"; el [[766]] els karluks van ocupar Suyab l'antiga capital dels Turcs Occidentals</ref> i els [[toghuz-oghuz]]<ref>sorgits també als antics khanats turcs, foren els precursors dels [[oghuz]]; en aquest temps, al segle IX, vivien a les fronteres de [[Khwarizm]] i al llarg del [[Sirdarià]] inferior</ref> de les estepes, i finalment es va sotmetre a [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] i fou perdonat.