Xahrisabz: diferència entre les revisions

Marquart estima que fou refundada el segle VII i portà el nom de ''Kish''. El pelegrí budista xinès [[Hiuen-Tsang]] l'esmenta com a ''Kie-siang-na''. Després de derrotar els turcs (vers 645-648), els xinesos haurien arribat fins a Kish i la porta de Ferro i tota la [[Transoxiana]] hauria estat agregada a l'Imperi xinès sota autoritat del virrei Firuz, fill del darrer rei sassànida [[Yezdegerd III]]. És possible que hi hagués arribat el general àrab Said ibn Uthman en la seva expedició més enllà de l'[[Amudarià|Oxus]], del 676, ja que segons [[al-Tabari]] "va derrotar els sogdians i va conquerir la seva ciutat" (que seria Kish i no Samarcanda). Quan [[Kutayba ibn Muslim]] fou nomenat governador d'Orient, el general [[al-Hajjaj ibn Yússuf|al-Hadjdjadj]] li va ordenar aplanar Kish, destruir Nasaf i portar el senyor local (sogdià) a Wardan, però va ser rebutjat (707) i va haver de tornar a [[Merv]]. El 710, en un segon intent, va reprimir una revolta del príncep de [[Shuman]], a l'alt [[Caghaniyan]]; va travessar la [[porta de Ferro]] i va conquerir Kish i Nasaf. Kish va restar en mans del califat. Yakubi diu que tenia el seu propi príncep i que, al segle VIII, en ser la principal vila de Sogdiana, va ser anomenada ''Sughd'' (d'acord a la norma que el principal centre urbà agafava el nom de la regió). El 750/751, es va revoltar coincidint amb l'arribada d'un exèrcit turc i l'esperança d'ajut xinès, però el general Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim, general d'[[Abu Muslim]], va matar el príncep (intitulat ''ikhshid'' segons al-Ikhrid) en la Batalla de Kandak, just al nord de la porta de Ferro, i se'n va apoderar dels tresors. El seu germà Taran fou nomenat príncep en el seu lloc. Vers el 775, el districte va ser centre principal del moviment religiós antimusulmà d'de Hashim ibn Hakim [[al-Mukanna]], conegut com "el Profeta velat del Khurasan". El poble de Narshakhi, al districte de Kish, fou el primer a unir-se al cap rebel, sota la direcció del cap local Umar Subakhi, que va matar l'''emir'' àrab a Kish, on es va acollir a al-Mukanna i se li van donar provisions. Al final del seu moviment, va presentar la seva darrera resistència en una fortalesa propera quan fou atacat pel general Said ibn Amr al-Djurashi, fins a morir el 779/780; durant dos segles, la població local fou considerada mubàyyida, esperant el retorn messiànic d'al-Mukanna.