Dècada del 1880: diferència entre les revisions

En el camp de les [[matemàtiques]] destaca la demostració de la irresolubilitat de la [[quadratura del cercle]]. El 1880 [[F. Landry]] amb 82 anys trobava el [[nombre de Fermat]] més alt conegut, el [[65537]],<ref name="KrizekLuca2013">{{ref-llibre|autor1=Michal Krizek|autor2=Florian Luca|autor3=Lawrence Somer|títol=17 Lectures on Fermat Numbers: From Number Theory to Geometry|url=http://books.google.com/books?id=hgfSBwAAQBAJ|data= 14 març 2013|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-0-387-21850-2}}</ref> i [[John Venn]] popularitzava els [[diagrama de Venn|diagrames de Venn]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Venn|nom=John|títol=On the Diagrammatic and Mechanical Representation of Propositions and Reasonings|publicació=The London, Edinburgh and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science |pàgines=1–18 |data= juliol 1880}}</ref><ref>{{ref-web|nom=Ed|cognom=Sandifer|any=2003|títol=How Euler Did It|url=http://www.maa.org/editorial/euler/How%20Euler%20Did%20It%2003%20Venn%20Diagrams.pdf|format=pdf|editor=The Mathematical Association of America|obra=MAA Online|consulta=2011-04-08}}</ref> L'any 1881, [[Simon Newcomb]] establia per primer cop la [[llei de Benford]],<ref>{{ref-publicació|nom=Simon|cognom=Newcomb|títol=Note on the frequency of use of the different digits in natural numbers|publicació=[[American Journal of Mathematics]]|volum=4|any=1881|pàgines=39–40|doi=10.2307/2369148|jstor=2369148}}</ref> encara que rebria el nom de [[Llei de Benford]], en honor al físic [[Frank Benford]] que la va declarar el 1938.<ref name=Benford>{{ref-publicació|autor= [[Frank Benford]] |títol= The law of anomalous numbers |publicació= [[Proc. Am. Philos. Soc.]] |volum= 78 |exemplar= 4 |data= març 1938 |pàgines= 551–572 | jstor=984802}} (subscripció requerida)</ref><ref name=Newcomb>{{ref-publicació|autor= [[Simon Newcomb]] |títol= Note on the frequency of use of the different digits in natural numbers |publicació= [[American Journal of Mathematics]] |volum= 4 |exemplar= 1/4 |any= 1881 |pàgines= 39–40 | doi = 10.2307/2369148 |editorial= American Journal of Mathematics, Vol. 4, No. 1 | jstor = 2369148}} (subscripció requerida)</ref> El matemàtic alemany [[Ferdinand von Lindemann]] publicava el 1882 la demostració que diu que el [[Nombre π|nombre {{math|π}}]] és un [[nombre transcendent]], fet que implica que la [[quadratura del cercle]] és impossible.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lindemann|nom=F.|url=http://www.springerlink.com/content/n109018v5r748073/?p=0e89fa387fd94fd5a05e8abf026400d6&pi=3|títol=Über die Zahl π|publicació=[[Mathematische Annalen]]|volum=20|any=1882|pàgines=213–225|doi=10.1007/BF01446522}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Tony|cognom=Crilly|títol=50 Mathematical Ideas you really need to know|lloc=Londres|editorial=Quercus|any=2007|isbn=978-1-84724-008-8|pàgines=21, 81}}</ref> El 1884 i en l'àmbit de la [[filosofia de les matemàtiques]], [[Gottlob Frege]] publicava ''Die Grundlagen der Arithmetik'' ("Els fonaments de l'aritmètica", 1882) que presentava la teoria del [[logicisme]] la qual sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.<ref>{{GEC|0120542|logicisme}}</ref> El 1887 [[Joseph Louis François Bertrand]] redescobreix el [[teorema del vot de Bertrand]] i [[Henri Poincaré]] dóna una primera solució per al [[problema dels tres cossos]] encara que contenia alguns errors.<ref>{{ref-llibre|títol=An Introduction to Probability Theory and its Applications|volum=1|nom=William|cognom=Feller|enllaçautor=William Feller|edició=3rd|editorial=Wiley|any=1968|pàgina=69}}</ref><ref name=diacu>{{citar ref|autor=Diacu, F. |any=1996 |títol=The solution of the ''n''-body Problem |publicació=The Mathematical Intelligencer |volum=18 |pàgines=66–70 | doi=10.1007/BF03024313|exemplar=3}}</ref> L'any 1888 era pròsper pel que fa a esdeveniments relacionats amb les matemàtiques; [[David Hilbert]] prova per primer cop el [[teorema de la base d'de Hilbert]]; [[Francis Galton]] introdueix el concepte de [[correlació]] en [[estadística]];<ref>{{ref-llibre|cognom=Bulmer|nom=Michael|any=2003|títol=Francis Galton: Pioneer of Heredity and Biometry|lloc=Baltimore|editorial=Johns Hopkins University Press|isbn=0-8018-7403-3|pàgines=191–196}}</ref> [[Richard Dedekind]] publica ''Was sind und was sollen die Zahlen?'' ("Què són els nombres i que haurien de ser?") que ofereix la seva definició d'un [[conjunt infinit]].<ref>Texts: [http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/ECHOdocuView?pn=1&url=%2Fmpiwg%2Fonline%2Fpermanent%2Feinstein_exhibition%2Fsources%2F8GPV80UY%2Fpageimg&viewMode=images&tocMode=thumbs&tocPN=1&searchPN=1&mode=imagepath&characterNormalization=reg&queryPageSize=10 Was sind und was sollen die Zahlen?]; [http://gdz.sub.uni-goettingen.de/dms/load/img/?PPN=PPN23569441X&DMDID=dmdlog55 Was sind und was sollen die Zahlen?]; translation: Ewald, William B. (ed). (1996). ''From Kant to Hilbert: A Source Book in the Foundations of Mathematics''. Oxford University Press. 787-832.</ref> i finalment, la matemàtica russa [[Sófia Kovalévskaia]] descobreix la [[baldufa de Kovalévskaia]].<ref>{{ref-publicació|nom=S|cognom=Kovalévskaia|títol=Sur le problème de le rotation d'un corps solide autour d'un point fixe|publicació=[[Acta Mathematica]]|volum=12|any=1889|pàgines=177–232|doi=10.1007/bf02592182}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Roger|cognom=Cooke|títol=The Mathematics of Sonya Kovalevskaya|lloc=Nova York|editorial=Springer-Verlag|any=1984|isbn=978-0-387-96030-2}}</ref> En el darrer any de la dècada, [[Joseph Louis François Bertrand]] publica ''Calcul des probabilités'' ("Càlcul de probabilitats") que incloïa el que es coneix en la [[teoria de la probabilitat]] com la [[paradoxa de la caixa de Bertrand]].<ref>Michael Clark, ''Paradoxes from A to Z'', p.&nbsp;16</ref>