Alfons IX de Lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - que es farà amb el + que assolirà el |
m Tipo |
||
Línia 1:
'''Alfons IX de Lleó''' ( [[Zamora]] [[1171]] - [[Vilanova de Sarria]], [[Galícia]] [[1230]] ), '''[[rei de Lleó]]''' ('''[[1188]]-[[1230]]'''). És el fill gran del [[rei]] [[Ferran II de Lleó]] i la seva primera esposa [[Urraca de Portugal]]. Segons la numeració cronològica real del [[Regne de Lleó]] hauria de ser conegut com a '''Alfons VIII de Lleó''', però la seva denominació amb l'ordinal ''IX'' està més popularitzada.
== Núpcies i descendents ==
Es casà el [[1191]] a [[Guimaraes]] amb '''[[Teresa de Portugal i de Barcelona|Teresa de Portugal]]''', filla de [[Sanç I de Portugal]] i [[Dolça de Barcelona]]. El matrimoni fou anul·lat el [[1194]] però
*
*
*
El desembre [[1197]] es tornà a casar a la ciutat de [[Valladolid]] amb '''[[Berenguera de Castella]]''', filla d'[[Alfons VIII de Castella]] i [[Elionor d'Anglaterra]].
*
*
*
*
*
El matrimoni fou novament anul·lat el [[1204]] pel gran grau de consanguineïtat. Va tenir fills d'altres amants; entre ells la [[beat]]a [[Sança Alfons de Lleó]], habuda amb Teresa Gil de Soverosa (ca. 1170-), i [[Urraca Alfonso]], que es casaria amb [[Lope Díaz II d'Haro]]
== Vida política ==
Linha 30 ⟶ 22:
Es va enfrentar a la seva madrastra i al seu germanastre per la corona de Lleó. Per fer més forts els seus drets hereditaris va convocar la ''Cúria Règia'' i va rebre el suport del clergat, els nobles i les autoritats civils.
Després de divorciar-se de Berenguera es va centrar en la rivalitat del seu regne amb el de Castella. El [[1217]] Berenguera va esdevenir reina de Castella per la mort del seu germà [[Enric I de Castella]], però va abdicar aquell mateix any en favor del fill d'ambdós, [[Ferran III de Castella|Ferran III el Sant]], cosa que provocà que aquest es traslladés al costat de la seva mare per governar el regne castellà i abandonés el seu pare. El [[1218]] va fundar la [[Universitat de Salamanca]]. Alfons IX decidí llavors centrar-se a combatre els àrabs, aconseguint conquerir les ciutats de [[Càceres]] el [[1229]] i [[Mèrida]] i [[Badajoz]] el [[1230]].
{{Inicia taula}}
|