L.A. Guns: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gran fan de la cançó 'One Habiti Reason'. Un clàssic.
m Corregit: - "''One Habiti Reason"'' + "''One More Reason"''
Línia 26:
Paul va ser substituït per Phil Lewis, frontman de la banda britànica [[Girl (banda)|Girl]]. Mick passa a la guitarra, i el qual després seria membre de [[Faster Pussycat]], Kelly Nickels, passa al baix; amb aquesta formació, L.A. Guns van gravar el seu disc de debut, publicat en 1988 en [[Vertigo Records]], i titulat simplement ''L.A. Guns''. El disc comptava amb un so directe i rondaire, i encara és rememorat com una de les peces bàsiques del [[Hard Rock]] de la seva època; la portada del disc mostrava el logotip del grup, una calavera flanquejada per dues pistoles, i les llums de [[Hollywood]] al fons; el debut va popularitzar els singles "''No Mercy''", "''One More Reason''" i "''Sex Action''" juntament amb altres clàssics que encara formen una part imprescindible del seu repertori de directe. En el seu moment no va resultar un gram èxit de vendes, i no seria fins a 1993 que arribaria a l'estatus de Disc d'Or.
En la gira de l'àlbum, Nickey va ser reemplaçat pel qual seria bateria de [[W.A.S.P.]] [[Steve Riley]]; la formació es mantindria fins a 1992. En 1989, van publicar el seu segon album ''[[Cocked & Loaded]]''. Aquest disc contenia el seu gran èxit, "''The Ballad of Jayne''" que va catapultar l'àlbum a Disc d'Or i va cosntituir el punt àlgid del seu èxit comercial. L'àlbum també contenia els hits "''Never Enough''" i"''Rip & Tear''", donats suport per seriosos videoclips molt programats en [[MTV]]. El grup va publicar dos videos correspodientes a aquests dos discos, "''One HabitiMore Reason"'' (1989) i "''Love, Peace, & Geese''" (1990).
[[Fitxer:LosAngeles03.jpg|thumb|300px|left|Vista nocturna de L.A. des de [[Hollywood Hills]]. L'auge de L.A. Guns va coincidir amb el boom de l'escena Hard Rock i Sleaze de [[Los Angeles]].]]
El 1991, van publicar el seu tercer àlbum ''[[Hollywood Vampires]]'' en [[Polydor Records]]. El disc, encara que no va aconseguir arribar a l'èxit de ''Cocked & Loaded'', si va tenir una bona acollida, contenint els Hits"''Kiss My Love Goodbye''" and "''It's Over Now''". Avui dia és considerat com a part de la seva trilogia clàssica, i conté dos temes molt benvolguts pels fans; "''Over the Edge''" (''que apareixeria en la BSO de la pel·lícula'' [[Li criden Bodhi]]), i la belada "''Crystal Eyes''". En 1992, publicarien l'EP "Cuts", compost per cinc versions, i en 1993, quan el seu àlbum debut va arribar l'or, van participar en el [[Supergrup]] '''Contraband'''. En 1994 publiquen ''[[Vicious Circle]]'', el seu quart àlbum, que contenia alguns temes ja publicats en l'anterior, com "''Crystal Eyes''". El bateria Michael "Bones" Gershima va tocar en parts del disc, ja que Phil Lewis havia expulsat al bateria Steve Riley. Riley va tornar a la formació per a la gira de ''Vicious Circle''. Després d'això, L.A. Guns van ser expulsats de Polygram (Vertigo/Polydor) Records, i tant Phil Lewis com Mick Cripps van deixar el grup.