Josep de Natzaret: diferència entre les revisions

En l'[[Evangeli segons Mateu]], Josep era fill de [[Jacob#Jacob, pare de Sant Josep|Jacob]], fill de [[Matan]]. La seva casa descendia del rei [[David]]. Es considera que Josep estava al càrrec de la família del seu germà [[Clopas|Alfeu o Clopas]]. Segons algunes interpretacions de la història bíblica, Josep s'havia casat amb la seva cunyada [[Maria de Clopas]] quan el seu germà Clopas va morir sense descendència.<ref>{{ref-llibre|cognom=Llamera|nom=Bonifacio |títol=Teología de San José|url= http://books.google.cat/books?id=vrUNAQAAMAAJ| consulta=28 febrer 2011|any=1953| editorial=La Editorial Católica|llengua= castellà|pàgines=263|pàgines=pàg. 263 }} </ref> Altres fonts no li assignen aquesta paternitat, però si que el situen al càrrec del sis fills del seu germà a la mort d'aquest.<ref>{{ref-llibre|cognom=Lange|nom=Johann Peter|títol=The Gospel according to Matthew|url= http://books.google.cat/books?id=Wn09AAAAYAAJ&pg=PA256| consulta=28 febrer 2011|any=1865| editorial=C. Scribner|llengua=anglès|pàgines=256–|pàgines=pàg.256}} </ref> De fet, la convivència de Josep amb Maria va ser posterior a l'[[Anunciació]].<ref name=frere70>{{Ref-llibre|cognom=Frère|nom=Jean-Claude|títol=Early Flemish painting|url= http://books.google.cat/books?id=TSPXPAAACAAJ| consulta=26 Octubre 2010|data= 15 octubre 2007| editorial=Terrail|isbn=9782879393391|pàgines = pàg. 70}} </ref>

Segons el [[Nou Testament]], estava casat amb Maria quan ella es va quedar embarassada i va tenir un moment de dubte, pensant si havia de repudiar-la. Un [[àngel]] se li aparegué en somnis per assegurar-li que la seva promesa no havia estat amb cap altre home i llavors no va dubtar més (per això és un dels patrons de la fe confiada).

La celebració de la seva festa el 19 de març va ser adoptat pels [[franciscans]] el 1399, seguit pels [[dominics]] una mica després. A l'inici del {{segle |XV}} va estar molt promocionada pels conservadors catòlics flamencs, especialment el cardenal Peter d'Ailly, bisbe de [[Cambrai]] i John Gerson, degà de l'església de sant Donatià a [[Bruges]]. Varen proposar, dins el [[Concili de Constança]], que Josep fos elevat a un rang similar als apòstols i que es reconegués com a festa el matrimoni de Josep i Maria. No varen aconseguir-ho i no seria fins al 1479 quan es va incorporar la festa de sant Josep al [[breviari]] catòlic, convertint-la en obligatòria per a tota l'[[Església Catòlica]] a partir del 1621.<ref name=meyer>{{ref-web|url= http://www.scribd.com/doc/32022001/Meyer-Schapiro-1945-Muscipula-Diaboli-The-Symbolism-of-the-Merode-Altarpiece-The-Art-Bulletin-XXVII-3-pp-182-187 |títol="Muscipula Diaboli". The Symbolism of the Mérode altarpiece | consulta=22 febrer 2011 |cognom=Schapiro |nom= Meyer|coautors= |data=1945 |obra=Meyer Schapiro, Selected Papers, volume 3, Late Antique, Early Christian and Mediaeval Art | editor=Art Bulletin |llengua=anglès }}</ref>

La tradició afirma que era [[fuster]] de professió. A partir del segle XVII, quan se'n difongué el culte, va ésser era una festa molt popular a Catalunya. Es va convertir en el dia que es feia i menjava la '''crema de Sant Josep''' o '''[[crema cremada]]''', a base de llet, ja que era el moment que la llet dels animals comença a ésser abundant, ja que les vaques i ovelles han criat. Igualment, el '''mató de Sant Josep''' es guarnia amb flors de paper, blanques o de colors diversos.