Nagisa Oshima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 39:
''The Ceremony'' (1971) va ser una altra visió satírica dels costums japonesos, crítica que s'evidencia clarament en una escena on una cerimònia de matrimoni ha de continuar malgrat la núvia no està present.
Ōshima va aconseguir el seu punt màxim com a director, amb la seva pel·lícula el 1976: ''L'imperi dels sentits'' (''Ai no korida''; 愛のコリーダ), una pel·lícula basada en una història real sobre un cas d'obsessió sexual fatal, en el Japó dels anys 1930. Ōshima, un crític de la censura i de l'humanisme del seu contemporani [[Akira Kurosawa]], estava determinat al fet que la pel·lícula inclogués escenes pornogràfiques fortes, per la qual cosa la pel·lícula va haver de ser acabada a França, per així poder crear un versió sense [[censura]], que encara es troba inassequible al Japó.
En la seva altra versió del film ''In the Realm of the Senses'', ''L'imperi de la passió'' (''Ai no borei''; 愛の亡霊), llançada el 1978, va fer un acostament més refrenat en representar la passió sexual dels dos amants que els va conduir a l'assassinat, portant-lo a guanyar el guardó del [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] el 1978 com a millor director.
El 1983 va tenir un altre èxit crític important amb Bon Nadal, Mr. Lawrence, desenvolupada en un camp de presoners japonès durant la [[Segona Guerra Mundial]], mostrant a [[Ryūichi Sakamoto|Ryuichi Sakamoto]] i [[David Bowie]] com a exemples de les virtuts militars d'Orient i Occident.
Max, Mon Amour (1986), escrita amb el col·laborador de [[Luis Buñuel Portolés|Luis Buñuel]], Jean-Claude Carriére, és una comèdia furtiva sobre l'esposa d'un diplomàtic ([[Charlotte Rampling]]) enamorada d'un [[ximpanzé]], el qual es mostra una mica reservat davant un eminentment civilitzat ''ménage à trois''.
El 1996 Ōshima va patir un [[accident vascular cerebral]], però va retornar a la direcció el 1999 amb ''Taboo'' (''Gohatto''), on va incloure a l'actor de ''[[Bon Nadal, Mr. Lawrence]]'', [[Takeshi Kitano]] i la música del compositor Ryuichi Sakamoto.
El director va morir el 15 de gener de 2013 en un hospital de Tòquio a causa d'una pneumònia<ref>[http://www.lavozdegalicia.es/noticia/ocioycultura/2013/01/15/muere-nagisa-oshima-director-imperio-sentidos/00031358249442440905147.htm Muere Nagisa Oshima debido a una neumonía]</ref>
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Oshima, Nagisa}}
| |||