Cavalleria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - consistia en  reglamentar uns + consistia a reglamentar uns
m Corregit: - en la èpica de + en l'èpica de
Línia 93:
Un dels grans gèneres que va ocupar el tema cavalleresc és el de l’epopeia. Els [[:es:Cantar_de_gesta|Cantars de gesta]] –extensos poemes recitats oralment- contaven les fites dels grans cavallers del passat i n’exaltaven la seva glòria. La problemàtica principal que s’exposa en aquest gènere gira entorn el concepte d’honor i vassallatge. El dret feudal, amb els seus límits i contradiccions, ocasionà tota mena de conflictes entre senyors i vassalls i aquests es reflectiren en l’epopeia de cavalleries. Podem trobar un exemple de tot això en una obra tan paradigmàtica com ho és la ''[[Cançó de Rotllan]]'', poema èpic datat al segle XI.
 
Els valors que es transmeten en la l'èpica de cavalleries giren al voltant de la temàtica bèl·lica. S’exalta, principalment, conceptes com la valentia, la força física, la voluntat i l’enginy del protagonista, capaç de qualsevol proesa per defensar el seu honor i el del seu senyor. El concepte de reputació –pròpia i de llinatge- pren una importància cabdal. És per això que tot sovint senyors i cavallers d’arreu rendeixen culte als herois del passat, tant històrics com imaginaris. Johann Huizinga considera que la vida cavalleresca és una vida d’imitació, i la seva literatura intenta aportar als prínceps i militars de l’època models a imitar, ja siguin de l’antiguitat clàssica ([[Juli Cèsar]], [[Alexandre el Gran]]) o de la literatura contemporània ([[:es:Lanzarote_del_Lago|Lancelot]]).
 
L’exaltació de l’heroi fort, tenaç i valent contradiu tot sovint els valors de l’ètica eclesiàstica i la pietat cristiana, que titllen la vanitat i la glorificació de l’individu com a pecaminosos. L’Església va contribuir, això és cert, a la creació d’una ètica al voltant de la cavalleria, però no sempre ha estat respectada. El compliment de preceptes cristians com el de la defensa dels pobres, dèbils, vídues i orfes, així com el de la pietat envers l’adversari rendit, no van ser d’habitual compliment.